El director general de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, Antoni Martorell, s'ha marcat un gol. Tenir els drets d'emissió del futbol, i a més a bon preu, és un èxit. Que, a partir d'ara, puguem veure futbol en català és aconseguir una fita a favor de la televisió com a servei públic i com a instrument fonamental per a la normalització lingüística.
Amb la signatura del conveni amb La Sexta, IB3 ha demostrat capacitat de negociació, voluntat d'acord, diligència, cautela i discreció. Segurament, la del futbol en català és una de les notícies més satisfactòries que han generat els actuals gestors polítics de les diferents institucions públiques a les Illes Balears. I, curiosament, és una notícia que arriba de la mà d'un dels nomenaments més polèmics i criticats. Curiositats de la vida, no? La feina i la capacitat es demostra treballant i, objectivament, no hi ha dubte que a IB3 li queda molt de camí per anar millorant, però tampoc no hi ha dubte que en pocs mesos el canvi ha estat notable.
Alguns diran que no era tan difícil millorar si ho comparam amb el que hi havia. És cert, però no em negaran que trobar-se amb una redacció poc motivada, unes maneres inadequades, un pressupost liquidat, un deute enorme, una credibilitat nul·la i un model inexistent, no eren prou handicaps per aconseguir millorar realment. I, per ara, hem de reconèixer que afortunadament per a tots se'n surten prou bé.
A partir d'ara, i tornant al futbol, només cal esperar que els resultats siguin positius. Els resultats d'audiència i els resultats futbolístics. «Ara només ens faltaria haver de sentir "cantar" en català les golejades del Real Madrid», em comentaven ahir. Jo m'estim no sentir-les en cap llengua -i sentir les del RCD Mallorca-. De tota manera, si els hem de sentir que sigui fluixet, però en català.
