Dimecres passat es visqueren a la seu de l'audiència nacional espanyola uns fets d'una gravetat extrema indignes d'un estat de dret i d'unes institucions democràtiques.

Aquell dia es jutjaven dos joves gironins per haver cremat unes fotografies del rei espanyol.

Avui deixarem de banda el motiu del judici i no entrarem a valorar la més que cridanera, inèdita i sospitosa rapidesa del procès judicial. Tan ràpides com les diligències que han acabat amb la condemna de dos dibuixants per haver caricaturitzat el fill del rei espanyol. I això que en castellà tenen aquella dita de «las cosas de palacio van despacio».

Durant el judici contra els dos joves acusats de cremar les fotos de l'actual rei d'Espanya, el jutge de l'Audiència Nacional, José María Vázquez Honrubia, va tenir un comportament injust, proper a la xenofòbia i, probablement delictiu.

Des de l'inici de la vista oral els acusats s'expressaren en la seva llengua pròpia, el català, cosa que el magistrat no respectà. El menyspreu del jutge cap als acusats arribà al punt de considerar la seva intervenció «com si s'haguessin mantingut en silenci». I amb tota la barra del món afirmà que a la comunitat autònoma de Madrid el català no és oficial, oblidant que si l'audiencia nacional espanyola es consideràs a si mateixa com un jutjat de la comunitat de Madrid, no s'hi jutjarien fets produïts a Girona.

L'advocat defensor protestà per aquesta situació recordant «el dret dels acusats a declarar en la llengua que desitgin» i afegí que l'audiència nacional espanyola és «una institució amb competència en tot l'Estat» i en la qual «molts ciutadans bascs declaren en basc amb intèrpret». El magistrat afegí més al banyat de la seva deriva antidemocràtica, anticonstitucional i contrària al funcionament de l'estat de dret amb un prejudici: «els acusats entenen el castellà, de manera que no és necessari un intèrpret» i afegí que «la Constitució espanyola recull el dret i el deure de conèixer el castellà». Que el comportament del jutge sigui del tot reprobable des d'una òptica democràtica, no vol dir que sigui exactament una actitud sorprenent o poc previsible.

A Espanya, fa només poc més de trenta anys hi havia un règim totalitari. Una dictadura de caràcter nacionalista espanyol que com totes les dictadures i règim totalitaris, basava la cohesió dels seus addictes en l'odi a altres col·lectius. Un d'aquests era el col·lectius dels «mals espanyols» i dins aquest conjunt hi destacaven els «catalans». Dit d'una altra manera, la catalanofòbia era (ha estat sempre) un dels elements cohesionadors del nacionalisme espanyol.

Idò bé, dins aquell règim s'educaren, es formaren i anaren fent carrera la immensa majoria dels jutges que avui dia són els encarregats d'impartir justícia als territoris de l'estat espanyol. No hi va haver ruptura i la transició del sistema dictatorial al democràtic es va fer sobre els pilars que havien establert els quaranta anys de dictadura franquista. Aquesta gran mancança es nota, sobretot, en estaments com el militar, el judicial i el policíac.

És absolutament reprobable i contrari a l'estat de dret el comportament que va exhibir el jutge Vázquez Honrubia. És digne dels pitjors anys de la dictadura.

Però no pot resultar sorprenent per a ningú.