Don Fernando
Venim d'un segle XX molt dur, marcat per una guerra civil, una dictadura llarguíssima i anihiladora i un procés de Transició carregat d'ensurts, angoixes i incerteses. Però enmig de tanta tenebra, ens queda la veu ferma, potent, un punt cínica però sempre càlida de Fernando Fernán-Gómez, gran sublimador a la pantalla de l'home intel·ligent del segle XX, una mica víctima, una mica comediant per aconseguir els seus objectius, però sempre carregat d'estima a la vida. Don Fernando ha fet de mestre d'escola anarquista, d'escriptor frustrat, de misser capaç de cobrar poc als seus clients, d'home madur enamorat de jovenetes, de primer ministre de Carles III, però, sobretot, ha fet d'actor. Ho demostrà a la seva millor pel·lícula, Viaje a ninguna parte, on interpreva un veterà actor de teatre que intentava competir amb el cinema als poblets dels voltants de Madrid en els negres anys quaranta.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.