Deixarem per a la història de les misèries humanes la «gran gesta» del PP d'obligar el president Antich a tornar de la fira de Londres per no perdre cap votació ahir en el Parlament. Ni s'havia vist mai ni es tornarà a veure una vegada la dreta ferotge torni a la civilització, i esper que hi torni aviat. Hi ha senyors en la dreta -molts, històricament- però no deuen asseure's en el nostre parlament; llàstima. La jugada només té un perdedor: la seva credibilitat com a persones amb sentit d'Estat. També té un sol pagador: la butxaca de tots noltros, que hem hagut de pagar més avions. He demanat si tant d'avió molestava el president, i m'ha contestat que dues hores i mitja de vol, sense telefonades, permeten sucoses lectures. En concret, les noves cartes de Manuel Azaña, aparegudes recentment. En elles s'hi reflecteixen els problemes interns que patí en el seu govern -no cal dir- infinitament més complexos que els que poden afectar l'actual llogater del Consolat de Mar. Gràcies a la descortesia parlamentària de la dreta, el senyor Antich ha trobat temps per aprendre de qui hagué de torejar en places més difícils. Si el PP de la senyora Estaràs pretenia molestar el president, només ens ha pegat una coça a la nostra butxaca i autoestima.

Hi ha noms que directament s'associen amb la corrupció. Bitel n'és un. Segurament és injust tractar una empresa i la gent que hi fa feina per unes accions vergonyoses d'alguns dels seus ex-dirigents, però la simplificació funciona i genera mala fama. De fet, Bitel ens ha ofert dos episodis que ens fan empegueir: el redireccionament del correu electrònic del senyor Quetglas al despatx del senyor Matas, en la primera legislatura que aquest va ser president, i la sentència judicial que ho justificà amb l'argument que el correu era oficial (particularment no sé quin dels dos em provoca més vergonya). Com que el PP del fugat Matas, amb la seva teoria del «sense complexos», demostrà que estava per damunt del que pogués dir la història, quan tornà a la presidència nomenà directora general responsable de Bitel la cunyada del president. Res a dir-hi: la famiglia és la famiglia. I ara, entre la ingent quantitat de paperassa per comprovar que té el govern sobre la taula, apareix, una altra vegada, l'empresa maleïda. Quan vos escric això no em consta que la fiscalia n'hagi estat informada, però no es torbarà gaire a saber d'una mala gestió que, segons tots els indicis que he pogut arreplegar -que són pocs perquè les fonts governamentals no ragen-, s'inclou en les qüestions que entén el codi penal. Serà el glapit l'aprofitat o passarà com amb l'altre cas Bitel, que els que s'assegueren a la barra només estaven al servei de la superioritat? Mal de saber, en aquest moment. Només sé que l'acció punible no és menor ni es treballa sobre sospites, sinó sobre proves fefaents i informes quasi concloents. Tots sabem que, tot i ser un cas evident de malbaratament de doblers públics, ni és l'únic ni, probablement, el més greu. Queda molta merda per fer surar. Per exemple, entre les aigües que inunden metro i velòdrom.

ferranaguilo@ono.com