Un goig sentir Paul Preston. Coneixia aquest autor per referències i per haver llegit alguna entrevista que li havien fet. Però les seves paraules de l'altre dia em varen colpir, sobretot per tot allò que fa als corresponsals que cobriren la Guerra Civil espanyola. Preston desgranà tot un seguit d'anècdotes i de situacions que visqueren aquelles persones valentes que foren capaçes d'implicar-se en una situació aliena, d'entrada, que acabaren per fer seva en molt poc temps. Aquesta voluntat ferma de lluita i d'entrega, per intentar canviar el decurs d'un procés cada vegada més escorat contra la República, el govern legítim, va arribar a comprometre a aquells homes i dones que confegiren un discurs preservador de la democràcia.
Crec que és precisament aquesta la gran lliçó de l'experiència que ens explicà Paul Prestron l'altre nit: la ceguesa dels governs liberals deixà de costat un règim que pugnava contra les forces reaccionàries a Espanya i que, d'alguna forma, presagiava el que seria, més tard, el greu i brutal conflicte de la Segona Guerra Mundial. La qüestió tractada per l'escriptor té una relació ben directa amb tot allò que s'ha discutit recentment sobre la Llei de la memòria històrica, una nova gran aportació del govern de ZP per recuperar de l'oblit moltes situacions calamitoses, moltes persones perdedores, molts extrems insalvables. Sembla mentida, però tot el que involucra la guerra civil i la postguerra, a banda del període republicà, té una presència actual de primera magnitud. Per això, tal vegada, els extremistes conservadors no volen ni sentir la olor de la represa de temes que suposen plantejar, seriosament, un factor que restà arraconat en tot el període de la transició: l'homenatge als relegats, als perdedors, als masacrats en anys de duresa brutal i de manca, quina ironia, de misericòrdia cristiana.
Per això escoltar Preston fou balsàmic i evocador d'aspectes aparentment llunyans però molt vigents de la nostra història que convé no oblidar mai.
Aina Salom i Soler, apotecària
