Son Espases en clau interna

L'actual conjuntura em recorda la de les generals de març del 2000. Antich havia estat proclamat president uns mesos abans, però a poc a poc es començaren a deixar sentir estirades i gelosies internes al voltant del nou equilibri de poder. En aquell context, el PP obtingué 5 diputats i el PSOE, 2. Fou el pròleg de la derrota autonòmica del 2003, que dugué Matas al poder. Aleshores Antich es trobà en una posició quasi terminal. Dins el seu propi partit hi havia moviments per llevar-lo de secretari general. El llit estava preparat per a just després de les eleccions generals del 2004, on s'esperava que el PSIB-PSOE obtindria un resultat fluix. No fou així. Aquell 14-M els socialistes balears assoliren el resultat més important de la seva història, amb 4 diputats, empatant amb el PP. Ara, a les generals del 2008, el PSIB-PSOE, amb Antich de president, ha de defensar aquests 4 diputats. Tenc la impressió que a més d'un li agradaria un altre resultat, amb tres diputats socialistes i el restant a disputar entre PP i Bloc. Cada cop que sent el tam-tam Son Espases veig -enmig de gent honesta que defensa les seves idees però que desconeix els jocs de mans del poder- que alguns mouen fils perquè no volen un Antich ben arrelat i amb autèntic poder de decisió i compromís. Tal volta s'estimin més un president dèbil i necessitat de calor interna. Alguns volen un cap de Govern entre cotons, no una proa ferma i capaç de convertir en ferro els pactes que estableixi. Veig interessos poc clars per sota de les crítiques a Son Espases.