Els aniversaris d'esdeveniments o d'institucions per ventura no s'haurien de commemorar. Al cap i a la fi tenim sobredosi de festejos d'uns i d'altres. Però n'hi ha, pocs, que són especialment rellevants, que no convendria perdre l'oportunitat d'utilitzar-los almanco per explicar a la societat illenca, tan desestructurada com està, què és ella mateixa. Tota. Incloent-hi els nombrosos balears que han triat viure aquí durant les darreres dècades i que han ajudat a canviar la societat sense possibilitat de retorn enrere. D'aniversaris d'esdeveniments i institucions que valgui la pena tenir-los en compte no n'hi ha més que un grapat. I quan tots i totes compleixen alhora, o gairebé, un aniversari especialment cridaner, com passa ara, és una excel·lent oportunitat -o ho hauria de ser- perquè se mostrin al conjunt social com un tot.
Aquests darrers dies vostès han vist pels diaris que s'han complit els trenta anys de la manifestació per a l'Estatut d'Autonomia del 29 d'octubre de 1977, efemèride que ha passat sense pena ni glòria. Per altre costat, la Universitat de les Illes Balears (UIB) compleix durant aquest curs acadèmic (el moment serà la pròxima primavera) les seves primeres tres dècades d'existència, i la rectora, Montserrat Casas, anuncià un seguit d'actes de tipus cultural i acadèmic molt adreçats a la seva clientela, com és lògic. En tercer lloc, el proper juliol se compliran trenta anys de la invenció de la primera institució d'autogovern de les Illes, el Consell General Interinsular, presentat en públic al Castell de Bellver el 28 de juliol de 1978, el qual era la unió dels consells insulars i com a tal va ser votat a les eleccions preautonòmiques de 1979. Un aniversari que, incomprensiblement, mai no s'ha commemorat i probablement el pròxim no serà excepció. I això que va ser, aquest CGI, l'antecedent polític -no jurídic, emperò- de les nostres institucions autonòmiques actuals, tant del Govern com dels consells insulars. Per ventura per això, per ser un antecedent, s'ha prioritzat sempre llavors molt més el festejar els anys de les institucions autonòmiques que no el del CGI. Pot ser, però també hi ha hagut, no ho dubtin, interès polític a, si més no, no donar a aquella aventura institucional el relleu social que mereix, i amb el transcórrer del temps s'ha acabat per oblidar què era i què significà aquell CGI. I, finalment, el pròxim març se commemoraran els vint-i-cinc anys de l'Estatut i, per tant, el de la creació de tota l'estructura autonòmica actual.
El moviment autonomista, la creació de la UIB, la del CGI i, a la fi, la de l'autonomia actual és tot u. És un paquet en el qual cap element no s'explica sense els altres. Amb moltes més coses -i sobretot persones-, sens dubte, que s'haurien de tenir presents a l'hora de la commemoració. Però són aquells elements els més rellevants. Són la nostra estructura institucional bàsica -política i acadèmica- que tothom, tot ciutadà, hauria de conèixer a la perfecció. No ja perquè serveixen -que evidentment és ignorat per milers- sinó com se pogueren crear, a costa de què, amb l'esforç de tants i a través de camins no sempre rectes i sovint marcats per passes enrere. És igual. Són les nostres institucions bàsiques que just ara compleixen aniversaris -25è i 30è- que bé mereixerien un esforç, de cada institució i de cada grup social i polític que hi tengué a veure en la seva creació, per explicar-se a la societat com un tot. No, com passarà, com a elements estancs, com si no tenguessin res a veure, com si cada part fos aïllable de la resta.
Llavors ens queixam de l'abstenció a les eleccions, de la desestructuració social, de la poca connexió entre universitat i societat -Múrcia, amb demografia semblant, ens triplica en nombre d'estudiants universitaris-, de l'oblit de persones i entitats que foren essencials per assolir el que ara tenim... Però si quan tenim una oportunitat així, com la dels aniversaris conjunts d'ara, la deixam perdre, què podem esperar?
