Qualsevol immigrant de París, per molt que aprengui el francès, tota la vida serà un immigrant. I si va a parar a Madrid i hi aprèn l'espanyol, ben igual. I si va a parar a Roma i hi aprèn l'italià, també. A qualsevol de les tres capitals, aprendre-hi la llengua pròpia del territori no hi és cap mèrit. Els autòctons no ho consideren altra cosa més que una obligació dels qui hi immigren.

En canvi, si una persona immigra a Mallorca, a Barcelona, a València o a Perpinyà i hi aprèn el català, ja no serà un immigrant. Serà un més dels nostres. La majoria dels autòctons el veurà amb simpaties. De cop cauran les barreres de desconfiança que els humans tenim en general en trobar-nos amb qualsevol cosa nova i desconeguda.

El mallorquinisme té pendent de fer arribar a les persones immigrants aquest missatge.
La nostra comunitat lingüística pateix la gran mancança de no disposar de cap eina política que li permeti controlar l'entrada d'immigració. I sempre ha de tenir aquesta eina com un objectiu irrenunciable.

Un de tants que va lligat a la sobirania. Ara bé: mentre no disposem d'aquesta eina tan natural, justa i pròpia de qualsevol país lliure, tenim el dret i l'obligació de fer un pla d'acollida de manera que, tot d'una que arribin, els immigrants coneguin les característiques històriques, lingüístiques, culturals i nacionals específiques del nostre territori. Al Principat hi ha comarques on tenen i apliquen un pla d'aquesta casta i, com és natural, hi ha una molta més bona disposició a la integració a la nostra fesomia tradicional entre els immigrants informats així com toca que no entre els qui no han rebut gens d'informació. A Mallorca, és ben hora que n'hi tenguem, de pla d'acollida.

El mallorquinisme, mentre no pugui controlar l'entrada d'immigrants, ha de triar entre resignar-s'hi com qui aguanta un mal que no té remei o bé acollir-los fent-los saber de bon començament que Mallorca és una terra on tenen l'oportunitat de passar de cop de ser immigrants a ser mallorquins.'