Estafar és fer creure una cosa perquè després resulti ser una altra. Això és el cas del metro de Palma. Matas féu creure a la ciutadania que havia construït una infraestructura de primera categoria i després va resultar que era un nyap. Falta saber si l'enganaren a ell. Falta saber si es pensava que les empreses que feien les obres duien endavant una filigrana quan, al final, resultà ser un bunyol. Posa els pèls de punta comprovar com una infraestructura que al final costà un total de 311 milions d'euros quan estava pressupostada en 232 s'hagi convertit en una rialla. I fins i tot no està clar que els pegats foradats que posa l'actual Govern puguin ser suficients. No s'atreveixen a aixecar el parc de les Estacions i, en el seu lloc, intentaran posar més drenatges. Es tracta d'una decisió moderada que es podria convertir en contraproduent si en el futur continuen les goteres. Els ciutadans volen solucions, no desgavells. I deixa esparverada aquesta timidesa a l'hora d'afrontar un problema tan greu, en el qual sembla evident la tudadissa de doblers públics. Cal insistir que la Justícia hauria d'intervenir, perquè és evident que qualcú ha pres el pèl a la ciutadania. Basta mirar el carrer Jacint Verdaguer, mobilitzat per com es feien les coses durant anys per, al final, haver-lo d'aixecar. Si això no és estafa, què és estafa?