Mentre al Congrés de Diputats s'està discutint la llei de la memòria històrica, aquest projecte que pretén rehabilitar la dignitat dels vençuts i fer pedagogia amb la lliçó de la història, i tot això, se n'està tramitant una altra que, sense tanta amplificació mediàtica, mira el present i el futur amb uns ulls totalment distints, grollerament antagònics. Em referesc al projecte de llei de comerç d'armes, que en breu també es discutirà i aprovarà al mateix Parlament. Tres organitzacions "Amnistia Internacional, Intermón Oxfam i Greenpeace" estan intensificant els esforços i la pressió política per aconseguir introduir, sobretot a través dels grups parlamentaris d'ERC, CiU i IU, canvis importants en la proposta de llei elaborada pel govern espanyol. La informació que he pogut compilar és preocupant: en principi, el govern espanyol no vol que les xifres de negoci i els destins de l'exportació d'armes fabricades a Espanya siguin de domini públic.
També es nega a prohibir la fabricació en territori espanyol d'armes terriblement mortíferes per a la població civil com les «bombes raïm», i es mostra com a mínim poc disposat a incorporar a l'articulat de la llei totes les recomanacions del codi de conducta de la UE en matèria de comerç d'armes, a saber: que les armes no han d'anar a països en conflicte, que violin els drets humans, o que generin tensions regionals.
Té gaire sentit mantenir la retòrica pacifista i omplir-se la boca amb l'aliança de civilitzacions si no s'està disposat a fer avenços reals i tangibles en allò que el govern i el parlament poden fer, que és introduir canvis en la legislació de l'estat? Resulta gaire creïble sentir que volen arreglar el món, cosa certament difícil, si els falta el coratge de fer justament allò que sí està en la seva mà ja que en tenen totes les competències i tots els vots que necessiten per apuntalar la majoria?
De què té por el govern espanyol?, es demana Intermón. De perdre el negoci de la venda de pistoles a Israel? De no fer tant de calaix amb les eufemísticament anomenades «armes d'ús esportiu» que Espanya ven al Sudan? De frenar l'exportació de material antidisturbis al Marroc... per reprimir el poble saharauí, per exemple? No, no són preguntes retòriques: Espanya ha duplicat al llarg del darrer any el volum de negoci per l'exportació d'armes, i malgrat l'opacitat que s'afavoreix des del govern, se sap que moltes d'aquestes armes van destinades a països on seran directament utlitzades per a la repressió i per a accions ofensives de règims polítics clarament infractors dels drets humans més elementals.
Enmig de l'efervescència informativa i d'opinió sobre el projecte de llei de memòria històrica, no puc estar-me de plantejar un seguit de qüestions que, al capdavall, van a parar allà mateix: la restauració de la memòria dels vençuts, la rehabilitació de la seva dignitat, la revisió i anul·lació dels processos judicials de la repressió franquista... realment s'ha de fer tanta insistència en la relectura del passat si no s'està disposat a aplicar en el present unes polítiques coherents amb l'esperit d'aquestes reivindicacions, si més no en matèria de pau i defensa? De què serveix una política de recuperació de la memòria històrica que no tengui conseqüències en la política del present? Sí, facem memòria històrica, i demanem-nos: per a què van morir les víctimes que ara pretenem rehabilitar? Segur que no van donar la vida perquè, en el futur, un govern democràtic els homenatjàs amb una mà, i amb l'altra fomentàs la fabricació d'armes destinades a matar pobres d'un altre racó del món.
