Mentre al Congrés de Diputats s'està discutint la llei de la
memòria històrica, aquest projecte que pretén rehabilitar la
dignitat dels vençuts i fer pedagogia amb la lliçó de la història,
i tot això, se n'està tramitant una altra que, sense tanta
amplificació mediàtica, mira el present i el futur amb uns ulls
totalment distints, grollerament antagònics. Em referesc al
projecte de llei de comerç d'armes, que en breu també es discutirà
i aprovarà al mateix Parlament. Tres organitzacions "Amnistia
Internacional, Intermón Oxfam i Greenpeace" estan intensificant els
esforços i la pressió política per aconseguir introduir, sobretot a
través dels grups parlamentaris d'ERC, CiU i IU, canvis importants
en la proposta de llei elaborada pel govern espanyol. La informació
que he pogut compilar és preocupant: en principi, el govern
espanyol no vol que les xifres de negoci i els destins de
l'exportació d'armes fabricades a Espanya siguin de domini
públic.
També es nega a prohibir la fabricació en territori espanyol
d'armes terriblement mortíferes per a la població civil com les
«bombes raïm», i es mostra com a mínim poc disposat a incorporar a
l'articulat de la llei totes les recomanacions del codi de conducta
de la UE en matèria de comerç d'armes, a saber: que les armes no
han d'anar a països en conflicte, que violin els drets humans, o
que generin tensions regionals.
Té gaire sentit mantenir la retòrica pacifista i omplir-se la
boca amb l'aliança de civilitzacions si no s'està disposat a fer
avenços reals i tangibles en allò que el govern i el parlament
poden fer, que és introduir canvis en la legislació de l'estat?
Resulta gaire creïble sentir que volen arreglar el món, cosa
certament difícil, si els falta el coratge de fer justament allò
que sí està en la seva mà ja que en tenen totes les competències i
tots els vots que necessiten per apuntalar la majoria?
De què té por el govern espanyol?, es demana Intermón. De perdre
el negoci de la venda de pistoles a Israel? De no fer tant de
calaix amb les eufemísticament anomenades «armes d'ús esportiu» que
Espanya ven al Sudan? De frenar l'exportació de material
antidisturbis al Marroc... per reprimir el poble saharauí, per
exemple? No, no són preguntes retòriques: Espanya ha duplicat al
llarg del darrer any el volum de negoci per l'exportació d'armes, i
malgrat l'opacitat que s'afavoreix des del govern, se sap que
moltes d'aquestes armes van destinades a països on seran
directament utlitzades per a la repressió i per a accions ofensives
de règims polítics clarament infractors dels drets humans més
elementals.
Enmig de l'efervescència informativa i d'opinió sobre el
projecte de llei de memòria històrica, no puc estar-me de plantejar
un seguit de qüestions que, al capdavall, van a parar allà mateix:
la restauració de la memòria dels vençuts, la rehabilitació de la
seva dignitat, la revisió i anul·lació dels processos judicials de
la repressió franquista... realment s'ha de fer tanta insistència
en la relectura del passat si no s'està disposat a aplicar en el
present unes polítiques coherents amb l'esperit d'aquestes
reivindicacions, si més no en matèria de pau i defensa? De què
serveix una política de recuperació de la memòria històrica que no
tengui conseqüències en la política del present? Sí, facem memòria
històrica, i demanem-nos: per a què van morir les víctimes que ara
pretenem rehabilitar? Segur que no van donar la vida perquè, en el
futur, un govern democràtic els homenatjàs amb una mà, i amb
l'altra fomentàs la fabricació d'armes destinades a matar pobres
d'un altre racó del món.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.