Fa anys, des de les primeres eleccions, que comunistes, falangistes, independentistes i altres formacions que aspiren a canviar les actuals regles de joc es presenten a la ciutadania per si aquesta, lliurement i oberta, es considera reflectida en aquests plantejaments. Ningú no ha discutit mai (almanco en veu alta i autoritzada) la licitud d'aquests plantejaments, sempre que es comprometin a acceptar les regles de l'actual sistema democràtic. Curiosament, en un país que va viure quaranta anys amb un partit únic comandat per qui es feia dir cabdill per la gràcia de déu (prou motiu per no creure en cap dels dos), a les conteses electorals gairebé ningú no s'ha presentat com a franquista per intentar arreplegar vots d'entre tants com n'hi hagué. Ni els falangistes accepten aquest qualificatiu i, malgrat no criticar obertament el règim franquista, hi marquen distàncies amb la puresa joseantoniana per bandera.

===

Des de les primeres eleccions sospitam que Alianza Popular, primer, i el Partit Popular, després, se senten hereus de l'assassí però no gosen dir-ho a les clares. A la fi, i ja era hora, el senyor Mayor Oreja ha sortit de l'armari franquista en confessar que aquella va ser una època plàcida en el seu Euskadi natal. Em sembla beníssim, cap objecció a fer-hi ni, molt menys, cap prevenció sobre el seu dret a així considerar-se i presentar-se a la ciutadania a la recerca de la complicitat en el vot. Al contrari dels temps plàcids d'aquest senyor, a l'Espanya actual tothom té dret a expressar el seu pensament amb absoluta llibertat, sempre que respecti el que decideixi la majoria i no faci ús de la violència. Benvinguts siguin els franquistes sincers després de trenta anys de dur la ideologia dissimulada. Bé estan ells que no dubten del que són i poden aixoplugar-se davall d'un paraigua amb una marca concreta. Altres ho tenim més complicat i ens són més fàcils les marques genèriques _esquerra_ i saber del cert el que ni som ni volem ser: franquistes, entre moltes altres coses.

===

Després d'aquest atac de sinceritat només ens falta saber si la marca electoral PP accepta tenir en el seu si, entre moltes altres ideologies, el franquisme de la placidesa autoritària i repressiva. No m'escabellaré de saber-ho, però em sembla un insult a la ciutadania que es neguin a reconèixer el que en alguna proporció (almanco la que representa el senyor Mayor) són. Ni els comunistes mantenen inamovibles les seves bases ideològiques primigènies. Així que el franquisme pot adaptar-se perfectament als nous temps. Molts sospitàvem que el PP era això, una adaptació del franquisme amb aportacions liberals i democratacristianes (i neoconservadores, darrerament), i que, per aquest motiu, tenien genètic impediment a condemnar el franquisme i a reconèixer les seves atrocitats. Ara que hi ha la novetat del reconeixement explícit del polític basc, seria saludable que incorporassin la definició franquista al seu ideari i es mostrassin tal com són: un partit amb un ampli ventall ideològic de dretes que, entre altres, inclou el franquisme. Sense complexos, com els agrada.