Fa anys, des de les primeres eleccions, que comunistes,
falangistes, independentistes i altres formacions que aspiren a
canviar les actuals regles de joc es presenten a la ciutadania per
si aquesta, lliurement i oberta, es considera reflectida en aquests
plantejaments. Ningú no ha discutit mai (almanco en veu alta i
autoritzada) la licitud d'aquests plantejaments, sempre que es
comprometin a acceptar les regles de l'actual sistema democràtic.
Curiosament, en un país que va viure quaranta anys amb un partit
únic comandat per qui es feia dir cabdill per la gràcia de déu
(prou motiu per no creure en cap dels dos), a les conteses
electorals gairebé ningú no s'ha presentat com a franquista per
intentar arreplegar vots d'entre tants com n'hi hagué. Ni els
falangistes accepten aquest qualificatiu i, malgrat no criticar
obertament el règim franquista, hi marquen distàncies amb la puresa
joseantoniana per bandera.
===
Des de les primeres eleccions sospitam que Alianza Popular,
primer, i el Partit Popular, després, se senten hereus de l'assassí
però no gosen dir-ho a les clares. A la fi, i ja era hora, el
senyor Mayor Oreja ha sortit de l'armari franquista en confessar
que aquella va ser una època plàcida en el seu Euskadi natal. Em
sembla beníssim, cap objecció a fer-hi ni, molt menys, cap
prevenció sobre el seu dret a així considerar-se i presentar-se a
la ciutadania a la recerca de la complicitat en el vot. Al contrari
dels temps plàcids d'aquest senyor, a l'Espanya actual tothom té
dret a expressar el seu pensament amb absoluta llibertat, sempre
que respecti el que decideixi la majoria i no faci ús de la
violència. Benvinguts siguin els franquistes sincers després de
trenta anys de dur la ideologia dissimulada. Bé estan ells que no
dubten del que són i poden aixoplugar-se davall d'un paraigua amb
una marca concreta. Altres ho tenim més complicat i ens són més
fàcils les marques genèriques _esquerra_ i saber del cert el que ni
som ni volem ser: franquistes, entre moltes altres coses.
===
Després d'aquest atac de sinceritat només ens falta saber si la
marca electoral PP accepta tenir en el seu si, entre moltes altres
ideologies, el franquisme de la placidesa autoritària i repressiva.
No m'escabellaré de saber-ho, però em sembla un insult a la
ciutadania que es neguin a reconèixer el que en alguna proporció
(almanco la que representa el senyor Mayor) són. Ni els comunistes
mantenen inamovibles les seves bases ideològiques primigènies. Així
que el franquisme pot adaptar-se perfectament als nous temps. Molts
sospitàvem que el PP era això, una adaptació del franquisme amb
aportacions liberals i democratacristianes (i neoconservadores,
darrerament), i que, per aquest motiu, tenien genètic impediment a
condemnar el franquisme i a reconèixer les seves atrocitats. Ara
que hi ha la novetat del reconeixement explícit del polític basc,
seria saludable que incorporassin la definició franquista al seu
ideari i es mostrassin tal com són: un partit amb un ampli ventall
ideològic de dretes que, entre altres, inclou el franquisme. Sense
complexos, com els agrada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.