Ara, les modalitats. No sembla cosa d'un menorquí, però ha hagut de ser precisament Simó Gornés l'herald de la discòrdia lingüística, a l'empara d'un estatut que reconeix les modalitats insulars. Sens dubte el senyor Simó Gornés i els seus estaven plenament satisfets de l'ús de les modalitats a IB3 televisió "i ràdio" durant l'anterior legislatura. No en podien tenir queixa, ja que gairebé cadascú parlava en la seva pròpia modalitat. Així, era ben respectable, per posar un exemple, la modalitat dita «doctor Beltrán», ja que no va suscitar cap queixa dels vigilants «populars» de la llengua. Ara el senyor Gornés manifesta la seva alarma perquè s'han començat a emetre «sèries quotidianes» en «català estàndard», alarma que es correspon amb la dels seus camarades de la resta de l'Estat per l'ús, en sèries igualment «quotidianes», del castellà estàndard. L'anunci del «debat continu» "o la guerra dels Quatre Anys" amb les modalitats com a cavall de batalla revela, en el fons "també en la forma", la misèria creixent de la política, en aquest cas de la dels «populars», ja que ens mostra com persones informades i cultes estan disposades a bescanviar vots per dignitat de país. Tots sabem què hi ha darrera i davant del «debat continu», la necessitat del qual el senyor Gornés acaba de descobrir, inspirat sens dubte per una Pentecosta que, per comptes d'infondre-li el do de llengües, li ha inoculat el de les modalitats. En el PP se sap que la llengua és una qüestió d'alta sensibilitat, com ho demostra la deriva del català en el País Valencià en mans del PP amb la complicitat del PSOE. Amb una mica de sentit de país "no podem dir sentit d'estat, ja que de deu vegades nou en sortiríem escaldats", no toca haver-hi cap problema. Ara, si hom està disposat a lluitar des de la mesquinesa política, des de la indigència cultural, pot causar mals difícils de reparar en el camí de la recuperació de la normalitat cultural en aquest país. Aquesta qüestió, que en un país civilitzat seria assumida sense problemes per les forces polítiques democràtiques, aquí encara és objecte de debat, i no precisament científic, sinó com a eina política, com a procediment habitual per obstaculitzar l'assentament d'uns principis generals de concòrdia. Deu ser un destí polític molt trist haver de treballar contra el teu país per afavorir el teu partit. En fi, senyor Gornés, on era vostè durant la passada legislatura? Li agradava el criteri que se seguia a IB3 respecte de les llengües, una amb modalitats i l'altra sense? Res, no deu ser tan feixuga la seva feina quan sap que, bé o malament, la fa a recer d'un estatut pactat pel PP, el PSIB-PSOE i UM. De aquellos polvos... Encara queda gent que se'n recorda.