Una pregunta indignada: té el Consolat de la Mar política informativa digna d'aquest nom? Pens que no. L'afer del macrohospital s'ha conduït amb els potons. Han empipat tothom. I l'empipament és el pare de la desconfiança. La primera "i la gran" condició que ha de distingir l'esquerra en el poder és la transparència. No importa que les decisions que s'han de prendre siguin dures. Així dóna la talla un Govern progressista. No importa que les decisions siguin impopulars. El progrés i l'interès general s'aixeca sovint enfront de minories enfadades amb tot el dret del món d'estar-hi. Però el que mai pot fer l'esquerra, perquè deixa de ser l'esquerra, és caure dins les tenebres, l'obscurantisme i el ball dels cagadubtes. I a sobre menyspreant els periodistes. Això no té nom. Després, si tornen a l'oposició, que no els encalcin. L'esquerra ha de saber estar a l'altura donar en matèria informativa. I amb el cas de Son Espases en comptes de progressistes han recordat l'Espanya negra del secret i la cara tapada.
Ahir, un alt càrrec del Govern balear, més nerviós que Mick Jagger cantant Satisfaccion, cridava pels despatxos: «Llevau-me els periodistes de damunt! No vull parlar amb cap!». No és això, companys. No és això.
