Hi ha algun mitjà de comunicació i algunes persones que han trobat una nova manera d'atacar la ràdio i televisió públiques de les Illes Balears. Ara, toca emprar l'arma de les audiències per evidenciar el fracàs en la gestió d'IB3. Parlem-ne.

Tenir audiència no és difícil. Es tracta de fer un programa on es parli de les calces d'una, els embulls sexuals d'un altre, la sortida nocturna de dos amants famosos, i altres elements que segur generaran l'audiència que té programes com Salsa Rosa, La Noria, Aquí hay tomate, etc.

Ha de generar aquesta oferta la nostra televisió pública? Hem de voler competir amb la televisió fems i amb el «cutrerio» generalitzat? Quina és la funció d'un mitjà de comunicació públic?

IB3 i la resta de mitjans públics han d'informar i formar. Un mitjà públic també transmet valors, explica, forma i té un component pedagògic. Per tant, un mitjà públic queda, per naturalesa, al marge de la guerra de les audiències sigui al preu que sigui i oferint el producte que sigui. I això no vol dir oblidar els telespectadors.

Les televisions públiques d'un país, com és IB3, tenen el seu avantatge competitiu en la proximitat. Si IB3 no informa (i l'audiència dels informatius puja diàriament) d'aquí ningú no ho farà, si IB3 no fa un seguiment dels esportistes balears que aniran a Pequín (programa Passaport a Pequín) ningú no ho farà, si IB3 no informa de la lliga de Tercera Divisió (Joc i Gols) ningú no ho farà, si IB3 no analitza la nostra realitat (En obert, Caires, etc) ningú no ho farà.

I pus. Aquesta és la guerra que ha de tenir IB3, captar el màxim de telespectadors a partir de productes pròxims i de qualitat. Els programes de grans audiències a partir de grans inversions i de grans sensacionalismes deixem-los per Telecinco, Antena 3 o La Sexta.