Hi ha algun mitjà de comunicació i algunes persones que han
trobat una nova manera d'atacar la ràdio i televisió públiques de
les Illes Balears. Ara, toca emprar l'arma de les audiències per
evidenciar el fracàs en la gestió d'IB3. Parlem-ne.
Tenir audiència no és difícil. Es tracta de fer un programa on
es parli de les calces d'una, els embulls sexuals d'un altre, la
sortida nocturna de dos amants famosos, i altres elements que segur
generaran l'audiència que té programes com Salsa Rosa, La Noria,
Aquí hay tomate, etc.
Ha de generar aquesta oferta la nostra televisió pública? Hem de
voler competir amb la televisió fems i amb el «cutrerio»
generalitzat? Quina és la funció d'un mitjà de comunicació
públic?
IB3 i la resta de mitjans públics han d'informar i formar. Un
mitjà públic també transmet valors, explica, forma i té un
component pedagògic. Per tant, un mitjà públic queda, per
naturalesa, al marge de la guerra de les audiències sigui al preu
que sigui i oferint el producte que sigui. I això no vol dir
oblidar els telespectadors.
Les televisions públiques d'un país, com és IB3, tenen el seu
avantatge competitiu en la proximitat. Si IB3 no informa (i
l'audiència dels informatius puja diàriament) d'aquí ningú no ho
farà, si IB3 no fa un seguiment dels esportistes balears que aniran
a Pequín (programa Passaport a Pequín) ningú no ho farà, si IB3 no
informa de la lliga de Tercera Divisió (Joc i Gols) ningú no ho
farà, si IB3 no analitza la nostra realitat (En obert, Caires, etc)
ningú no ho farà.
I pus. Aquesta és la guerra que ha de tenir IB3, captar el màxim
de telespectadors a partir de productes pròxims i de qualitat. Els
programes de grans audiències a partir de grans inversions i de
grans sensacionalismes deixem-los per Telecinco, Antena 3 o La
Sexta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.