És normal que el PP rossegui claus amb la qüestió del metro. La prepotència sovint produeix reaccions que freguen l'histerisme. Tanta ràbia per les crítiques pocs mesos després d'haver inaugurat un nyarro és la conseqüència de presentar-se a les eleccions segurs que aconseguirien majoria absoluta. Després resulta que el nyarro ha de ser gestionat pels seus antics opositors i, clar, surten bonys i forats per totes bandes.En política l'hegemonia es perd, sovint, per manca de previsió. Perquè fa un any o un any i mig, quan es veia i es denunciava que les obres del metro a tota màquina podrien convertir-se en un esgavell, ningú de la direcció del partit no cridà l'ordre a Matas per la manera capritxosa i fora de la realitat com feia les coses? L'error del PP fou consentir-li tants de voluntarismes a l'anterior president. Tothom formà files darrere el flautista d'Hamelín pensant-se que els comicis serien una desfilada gràcies a les grans obres públiques que havia duit a terme. No fou així. Els ciutadans no decideixen el futur per una estació intermodal o per una autopista de més o de menys, sinó per la confiança que els mereixen els seus líders.I al final s'ha comprovat que el fantàstic metro es va fer de pressa i malament. La intuïció de l'electorat sovint val molt més que mil proclames polítiques.