Les mesures adoptades per un Govern a la vista d'unes eleccions sempre són titllades per l'oposició d'electoralistes. ¿És això legítim? ¿Per què el Govern de Zapatero espera els darrers sis mesos de vida parlamentària per a la implantació de polítiques suposadament beneficioses per als ciutadans? El pla d'incentivar la natalitat amb una prima econòmica, o aquesta ajuda d'alguns centenars d'euros als joves que vulguin llogar pis, semblen totalment assenyades, i en la línia d'una política social que vol lligar l'esquerra amb una modernització capaç de no empal·lidir davant els nivells de benestar dels països nòrdics. Però, per això mateix, per la seva obvietat política, ¿per què esperar fins als darrers compassos de la legislatura? ¿Quines sorpreses ens esperen? A darrera hora, tot sol fer-se malament. Sembla que en lloc de fer la justícia social que tant pregonen, el partit socialista no veu aquestes disposicions com a naturals dins el seu tipus de política; tot això no haurien de ser res més que implantacions de justícia, estretament conformes amb la seva orientació. Per contra, però, l'esquerra sembla que fa caritat, que concedeix una gràcia. Així, es va fer saber l'aprovació d'aquests projectes a les escales de la Moncloa, esperant rebre tot el rebombori mediàtic possible. L'esquerra hauria de fer les polítiques que sent com a legítimes sense aquesta necessitat de muntar un circ; ben pensat, es tracta de fer possible un ideal d'equitat, d'equilibri entre el mercat de capital i la societat civil, de treure el rovell a l'estat del benestar. Tot això, a més, entrarà en vigor l'u de gener, a només tres mesos de la cita amb les urnes. Els politòlegs haurien d'estudiar aquesta manera de procedir, que sembla no tenir altra finalitat que mantenir-se en el poder al preu de jugar amb les necessitats de la ciutadania. En podríem anomenar polítiques de reclam, publicitat política en lloc de política pública. Un joc de mans per encantar-nos, un truc que delata la més lletja irresponsabilitat.

Melcior Comes, escriptor