No sé què opina un bon futbolista o un actor de renom quan s'utilitza la seva imatge per vendre productes absolutament allunyats de les professions que estimen. Vull creure que qualque cosa semblant al que senten crítics, artistes i d'altres amants de l'art quan passegen per la Palma de la Nit de l'Art, que és una ciutat diferent a la que ens avorreix la resta de l'any. L'art, com el futbol o el cinema, són excuses per vendre, icones que els publicistes utilitzen segons conveniències. I l'art a Palma, amb tot el glamour que li afegeixen les immobiliàries que obren les portes i les botelles de cava simultàniament a les galeries, és un reclam. Acceptat això, i encara hi ha molta gent que no ho accepta, més m'estim dedicar part dels recursos de promoció turística a fer creure que som un poble interessat per l'art que a pagar kournikovas i altres peces per l'estil. Ja sé que tot és una comèdia i que la densitat de galeries per metre quadrat només indica que hi ha més doblers negres que al mateix París. Posats a amagar doblers a Hisenda millor en art, encara que els criteris d'adquisició siguin tan dubtosos com els utilitzats per acumular-los.
A més, posat a ser una peça en el decorat d'aquest parc temàtic creat per a gaudi dels turistes, més m'estim ser un figurant fent com si m'interessàs l'art contemporani que un indígena entretenint-los amb balls folklòrics: és molt més descansat, pots beure vi de franc i, amb un poc de sort i encara que aquest no sigui l'objectiu, descobrir una proposta artística que et corprengui, sorprengui, agradi o, simplement, et cridi l'atenció. En el guió que escriuen els mercaders i signen amb alegria els polítics ens toca omplir els carrers de Palma, especialment els voltants de les galeries que d'any en any surten com a bolets, mudats per a l'ocasió, el rostre rialler, copa de vi a la mà i la imatge de seguretat de fer aquesta ruta sovint. Fora de guió, però previst en ell, cal trobar coneguts que des de la passada edició no veies, bescanviar paraules superficials i ràpides, besades més superficials i ràpides encara i riure, que això s'encomana i millora molt la imatge global.
Per si qualcú no ho sabia venem imatge i vivim de la imatge que tenim. Pretenen canviar la de les tres «S» (sex, sun, sand), que ens ha caracteritzat molts d'anys i ara perd empenta al davant de les destinacions emergents que copien la fórmula, per la d'una destinació culta, segura, neta i, sobretot, molt europea. No sé si ho aconseguiran o si, en l'intent, només ens engatarem de franc amb el vi de les galeries i l'art del carrer, però no em negareu que és més divertit i digne que engreixar actors nord-americans decadents i milionaris, siliconades models en recessió o tennistes més conegudes per la curtor de la faldilla que per la potència del seu drive. Que continuï la festa.
