cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

Des del Cristal

Al cel blau de les set i mitja de l'hora baixa,veig, més enllà de l'estació, un cel blau pàl·lid, uns núvols de desenvolupament verticals, blancs, sobre una mar de núvols negres, cap a les muntanyes. El sol encén els núvols i dues línies de condensació de dos avions que es creuen formant una creu amb dos braços un nord-sud, l'altre est-oest "alguns, potser, ho interpretarien com un senyal de Déu: una creu al cel, que s'esvaeix lentament, i s'eixampla i s'encén de vapor blanc, i després daurat, i després enrogit, signes de Déu, tan casual com ell, tan arbitrari com ell.

Es comencen a encendre els llums dels carrers, els llums dels semàfors cobren vida, to, intensitat. La gent vestida d'estiu, un lleugeríssim oratge fresc enmig de la xafogor humida, un poc malsana, com si ara un dia d'aquests hagués de caure una barrumbada ferotge. Freakies, àrabs, gorrons de tabac, jubilats prenent gelats, desfilada de pírcings i samarretes, de motos sorolloses, de cotxos escampant lorailos i hiphop, baixos trencapanxes, aquest d'aquí m'agrada molt, all allà Son Bou, na Magda hi va insistir molt va dir, jo havia cobrat vida quan fa els anys, jo l'any que ve jo no els celebraré, s'ho ha de gastar uns doblers, jo del sis de maig idò mumare diu que el pitjor són els quaranta, vull dir, no, són importants, el caràcter, hi ha gent, vull dir d'esperit, són al·lotes que són com mumare, no sé, tenc un dinar, dimecres, sempre quedam les mateixes, les quatre perdudes i els policies, va molt atropellat, jo s'EXAMEN DE MÚSICA M'HA ANAT mel, no, és un poc pardala, jo he estat una setmana per fer el que fa ella en un any, no, no és molt viva, sí, és molt,..., no, veis!, jo ensum, u un tros d'ungla, una ungla, quin oi, dins d'un iogurt, curta, curta, però, és xulíssima aquesta pel·lícula, veis!, si sents quatre.... , ai, jo en vull un, devora ses dones, me cag'en deu,dins un iogurt? són bons de fer, a mig matí em va venir em diu em va dir sense més ni menos, es puta no hi ha res a fer, hola Joan!, res a fer, és per demés, dos cafès!, dos cafetets!, s'havia pensat millor, sense més ni menos, em va dir, no t'havia reparat, no, són bons de fer, a mig matí em va venir em diu, em va dir sense més ni menos, es puta no hi ha res a fer, hola Joan!, res a fer, és per demés, dos cafès!, dos cafetets!, s'ho havia pensat millor, sense més ni menos, em va dir, no t'havia reparat, no, i llavors li vaig dir, dic, a ca una puta, sí, i després vaig plorar tres dies.Olor de sucre rostit, perfums de pomes i fruites assortides, sirenes d'ambulàncies i de guàrdies, cotxets de nins, prenyades, melics protuberants, melics perfectes, melics colrats, pírcings als melics, melics del món.

Hilari de Cara, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.