Al cel blau de les set i mitja de l'hora baixa,veig, més enllà
de l'estació, un cel blau pàl·lid, uns núvols de desenvolupament
verticals, blancs, sobre una mar de núvols negres, cap a les
muntanyes. El sol encén els núvols i dues línies de condensació de
dos avions que es creuen formant una creu amb dos braços un
nord-sud, l'altre est-oest "alguns, potser, ho interpretarien com
un senyal de Déu: una creu al cel, que s'esvaeix lentament, i
s'eixampla i s'encén de vapor blanc, i després daurat, i després
enrogit, signes de Déu, tan casual com ell, tan arbitrari com
ell.
Es comencen a encendre els llums dels carrers, els llums dels
semàfors cobren vida, to, intensitat. La gent vestida d'estiu, un
lleugeríssim oratge fresc enmig de la xafogor humida, un poc
malsana, com si ara un dia d'aquests hagués de caure una barrumbada
ferotge. Freakies, àrabs, gorrons de tabac, jubilats prenent
gelats, desfilada de pírcings i samarretes, de motos sorolloses, de
cotxos escampant lorailos i hiphop, baixos trencapanxes, aquest
d'aquí m'agrada molt, all allà Son Bou, na Magda hi va insistir
molt va dir, jo havia cobrat vida quan fa els anys, jo l'any que ve
jo no els celebraré, s'ho ha de gastar uns doblers, jo del sis de
maig idò mumare diu que el pitjor són els quaranta, vull dir, no,
són importants, el caràcter, hi ha gent, vull dir d'esperit, són
al·lotes que són com mumare, no sé, tenc un dinar, dimecres, sempre
quedam les mateixes, les quatre perdudes i els policies, va molt
atropellat, jo s'EXAMEN DE MÚSICA M'HA ANAT mel, no, és un poc
pardala, jo he estat una setmana per fer el que fa ella en un any,
no, no és molt viva, sí, és molt,..., no, veis!, jo ensum, u un
tros d'ungla, una ungla, quin oi, dins d'un iogurt, curta, curta,
però, és xulíssima aquesta pel·lícula, veis!, si sents quatre.... ,
ai, jo en vull un, devora ses dones, me cag'en deu,dins un iogurt?
són bons de fer, a mig matí em va venir em diu em va dir sense més
ni menos, es puta no hi ha res a fer, hola Joan!, res a fer, és per
demés, dos cafès!, dos cafetets!, s'havia pensat millor, sense més
ni menos, em va dir, no t'havia reparat, no, són bons de fer, a mig
matí em va venir em diu, em va dir sense més ni menos, es puta no
hi ha res a fer, hola Joan!, res a fer, és per demés, dos cafès!,
dos cafetets!, s'ho havia pensat millor, sense més ni menos, em va
dir, no t'havia reparat, no, i llavors li vaig dir, dic, a ca una
puta, sí, i després vaig plorar tres dies.Olor de sucre rostit,
perfums de pomes i fruites assortides, sirenes d'ambulàncies i de
guàrdies, cotxets de nins, prenyades, melics protuberants, melics
perfectes, melics colrats, pírcings als melics, melics del món.
Hilari de Cara, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.