algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 23°
24°

Coses que no canvien

La Diada de Mallorca ha passat sense la complicitat de la ciutadania, com és propi de les celebracions institucionals creades artificialment. Poca tradició tenia el 31 de desembre, quan se celebra l'entrada a Palma del rei més reconegut, Jaume I, ara imaginau la que pot tenir celebrar el jurament de la Carta de Franqueses i Privilegis per part d'un rei desconegut pel gran públic, com és el seu fill, Jaume II («bonita calle, sí señor»). Però no és aquesta desconeixença d'origen la que destina al fracàs una celebració pot arrelada sinó la manca de contingut de la mateixa celebració. Si, a més, li sumam que aquesta no gaudeix del privilegi del dia festiu "com tenen les similars en altres indrets, tan recents o més que aquesta", la diada queda en una declaració d'intencions més o menys definida. Amb els nacionalistes d'UM al capdavant del Consell, la intenció de crear un brou de cultiu electoral a força d'alimentar el sentiment nacional era clara. Quan ja no presideixen, és lògic que la festa acabi reduïda a un acte protocol·làriament solemne. L'any passat vaig escriure que la bandera que ens regalaren amb tanta generositat com intencionalitat partidista no m'havia dit res mai però que si servia de cohesionant per a una societat mancada d'elements cohesionadors ja m'anava bé i m'apuntava a l'invent. Cohesionar aquesta societat dispersa i individualista requereix d'una voluntat política transversal en les ideologies, i ara no la veig. No vull dir que el PSOE governant no tengui sentiments de pertinença local, però aquests no són prioritats a desenvolupar en aquest moment (ni en altre, que Ferraz mana molt). En el Bloc, el dubitatiu PSM i la convidada ERC, que tenen el desenvolupament del sentiment nacional com a senya d'identitat, no dedicaran esforços a una festa de la qual qüestionen, per començar, l'elecció del dia. Així les coses, mentre governi l'alternativa actual al PP, la celebració quedarà reduïda a un desapassionat compliment del protocol que no es diferenciaria massa del que podria fer el PP, si qualque vegada governa Mallorca. I ja tenim una altra festeta, amb repartiment de guardons com tota festeta de discursos i canapès. La bandera? Bé, gràcies. En l'armari dels trastos a l'espera de l'oportunitat que mai no arriba o del pedacer que ja no passa.

Segons les informacions d'aquest diari, el Mallorca del senyor Grande ha aconseguit que tot continuï igual malgrat que canviï. Si ja faria empegueir a un ciutadà normal que un camp de futbol per a l'entrenament d'un equip concebut com a negoci mereixi la qualificació d'interès general, ara imaginau què passaria pel cap d'aquest desconcertat ciutadà si sabés que dues corporacions municipals, de diferent color, han permès i beneït la construcció d'una graderia que ni està reflectida fidelment en els plànols. Altre temps es pensava que s'ocupaven els càrrecs de dirigents esportius per aconseguir el reconeixement social que només amb els doblers no s'aconseguia. Ara sabem que basten els doblers per aconseguir-ho tot, inclòs el miracle de la convergència entre dreta i esquerra.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.