A ca magre

Sembla que des del carrer de Gènova s'han adonat que una fuga com la del senyor Matas no es podia obviar. No és creïble que fos ell qui volgués mantenir aquesta situació esperpèntica de presidir un partit, encara que fos només sobre el paper, des d'un altre continent. Així que degueren ser els de l'aparell central els savis que decidiren fer com si sent ploure: aquí no es toca l'organigrama per molt lluny que se'n vagi el seu vèrtex superior, digueren, que no ha passat res i això hem de fer creure. La realitat és caparruda. El terratrèmol de la fuga presidencial ha sacsejat totes les estructures del partit i calien decisions ràpides abans que les malalties pròpies del caos fessin més mal que el moviment tel·lúric matista. No encert entendre per què se n'han adonat tan tard, quan el responsable ja era fora del solar patri i ja no podia ni fer entrega de la dimissió en persona. Com a mínim és lleig, molt lleig, això que qui ha estat la veu i la cara d'una organització que representa milers de ciutadans dimiteixi per transoceànica carta. És evident que no som un dels quasi dos-cents mil balears que confiaren el seu vot al fugat i, per tant, no puc servir d'exemple de l'oi que em fan els covards que ni a l'hora de deixar el lloc són capaços de donar la cara per por d'haver de contestar compromeses preguntes. Però seria higiènic que, sense renunciar a les idees ni a l'organització que les defensa, alguns dels votants que cregueren en aquell que no creu més que en el benefici propi sortissin per advertir que així no es fan les coses, que no pot sortir de franc, almanco, al prestigi del fugat.