Una mica de circ

És ben veritat que aquesta vida sinó l'enllestim una mica és, molt sovint, un poc fada. Per això, coses sense gaire importància les solem contar, o realitzar, d'una manera complicada. És com si la senzillesa ens restàs el protagonisme que un es mereix i que, poques vegades, obté. Per això mateix, el que fos el nostre president s'ha estimat més enviar una carta al seu amic Mariano des de l'altre costat de l'Atlàntic, a fer-ho des de la Colònia de Sant Jordi. I és que l'adéu per tenir una bona dosi de «glamour», d'aquestes que agraden molt al nostre personatge, s'ha de fer fora del territori nacional, amb set mil quilòmetres de distància, amb un càrrec vistós, amb els amics de sempre ... és a dir, amb la parafernàlia justa i necessària. Supòs que molts quan han llegit els titulars de la seva dimissió per carta des de Washington s'hauran demanat, però aquest no se n'havia anat fa temps? La resposta és afirmativa. De fet, se'n va anar molt abans de les eleccions, tan abans que seria difícil saber si és que qualque vegada hi va ser de veritat. Ara, després d'escenificar-ho negre sobre blanc, començarà el seu periple per la capital del món de la mà dels seus lleials amics, els hotelers mallorquins. Aquí, els comuns dels mortals continuarem amb allò de sempre, que si Estaràs, que si divisió interna, que si el vaixell s'enfonsa...