Rics sense fortuna

Definit el problema la solució no s'espera a curt termini, però qualque dia s'ha de començar. Les bones intencions serveixen per fer florir els discursos oficials però són els doblers ben invertits els que millor xerren. S'ha de tenir consciència de país per dedicar molts recursos humans i econòmics a un tema tan transversal i lent com és la inversió en educació i el foment de la recerca. S'ha de comprometre molta gent, fer atractiva la inversió privada i la venguda de bons cervells malgrat se sàpiga, des del primer moment, que els dinamitzadors d'aquest canvi no el podran rendibilitzar des del poder. Són projectes de generacions, no de legislatures, i comencen per dotar les escoles de mitjans tècnics i humans que no ens facin empegueir com ara.

Quan es parla de dur els ordinadors als nins del Tercer Món i d'abaratir la tecnologia per no agreujar l'encletxa digital sembla que parlam des de la satisfacció de tenir la feina feta a casa. Res més lluny de la realitat. Encara no he sentit parlar de línies d'alta velocitat, ordinadors i personal qualificat en les escoles. Xifres. Calen xifres de quants d'alumnes per ordinador tendrem al final d'aquesta legislatura, quin programari es decideix impulsar com a base on fer-hi créixer una indústria, com es generalitza l'accés a la comunicació... La nostra suposada riquesa s'ha de veure en les estadístiques que afecten al coneixement; del contrari, com ens tornen a recordar les xifres, serem una societat poc competitiva i en mans de la deessa fortuna.