Tots els que alguna vegada heu patit apagades elèctriques per
culpa d'Endesa i del seu pèssim subministrament elèctric hauríeu de
sentir arcades en engegar la televisió i veure que aquesta
companyia elèctrica era patrocinadora de la copa Amèrica de vela
"per cert que el vaixell anomenat "Desafio español" el patrocinava
la competència. Us haurien de venir dosis de ràbia i d'indignació
perquè podeu pressuposar que bona part del capital que l'empresa
hauria d'invertir a millorar la xarxa elèctrica l'ha destinat a
publicitat, i a més a més amb una finalitat molt clara: la campanya
contra Catalunya orquestrada des del zaplanisme amb l'ajuda del PP
de Madrid.
La jugada era senzilla. Un dels principals feus electorals del
PP és el País Valencià. Una de les principals armes fetes servir és
el seccessionisme lingüístic i l'odi de cap a tot el que és català.
No oblidem que València va ser durament reprimida durant la Guerra
Civil i que durant el franquisme es féu tot el possible per
esborrar la seva pertinença cultural als països catalans, aquesta
cosa que sembla que fa tanta de por a molta de gent que no recorda
que Espanya amb prou feines té 500 anys d'història i gràcies vós
don senyor.
El president d'aleshores, Eduardo Zaplana, amb el suport de Rita
Barberà "per cert, impagables les samarretes que es varen poder
veure a València ara fa un any i escaig, durant la visita papal,
interrogant-se sobre si Benet ja sabia «lo tuyo?» (i que cadascú
imagini el que vulgui" va començar a complir un dels mandats
d'Aznar: fer de València una ciutat que pogués fer la competència a
Barcelona i per extensió a Catalunya.
Això explicà la famosa inversió de capital que arribà des de
Madrid quan governaven els populars fins a València, que va veure
com s'hi construïen la ciutat de les Arts i les Ciències, una òpera
i s'hi feia una remodelació important. A una ciutat que, no ho
oblidem, era més bé lletja. Més bé vulgar. Amb llocs plens
d'encant, això sí. Alguns dels quals han estat esbucats, això
també. Tota la campanya era fer de València una destinació
turística exemplar i acabar amb la influència de Barcelona. I a
partir d'aquí va sortir el procés d'especulació urbanística a El
Cabanyal i la Malvarosa, va sortir una aventura fallida com Terra
Mítica "creat amb la intenció de desviar les divises de Port
Aventura de cap a indrets més arrelats a l'essència espanyola" i
varen sorgir les darreres destrosses de litoral que hagueren de
denunciar els ciutadans estrangers que viuen al País Valencià i que
ha provocat la intervenció de la UE (amb el mal ja fet, d'altra
banda).
En tota aquesta operació un dels elements claus era la Copa
Amèrica. Per a la ciutat, la copa no ha suposat res més que
especulació urbanística, uns relatius ingressos que no compensen la
destrossa d'idiosincràsia i caràcter, i una brillant promoció
internacional. Han estat els seus jocs olímpics, però fets a la
valenciana, és a dir, amb aquell punt abarrocat de mascletà. Molt
de fum i poc projecte. Remodelació d'una ciutat a base de
carregar-se'n les essències. Qui millor ha descrit aquests
processos és el novel·lista Ferran Torrent en la seva trilogia
Societat Limitada, Espècies Protegides, Judici Final.
En tot aquest procés hi han jugat també un paper important les
empreses privades i les privatitzades. I Endesa, per exemple, que
ha deixat d'invertir a Catalunya per invertir al País Valencià en
publicitat. Passa que després hi ha problemes i subestacions i
generadors al carrer i la gent s'emprenya. Passa que els
responsables de màrqueting no han tengut la decència de llevar els
anuncis de l'empresa a Catalunya on mostren que són patrocinadors
de la Copa Amèrica. Passa que són uns «xapussers» i se'ls veu el
llautó.
Per cert, que hi ha qui diu que el Govern Balear podria voler
pagar un vaixell per a la copa. Jo si fos d'ells no ho faria. No
fos cosa que els retraguem que no gasten diners en el que toca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.