Tots els que alguna vegada heu patit apagades elèctriques per culpa d'Endesa i del seu pèssim subministrament elèctric hauríeu de sentir arcades en engegar la televisió i veure que aquesta companyia elèctrica era patrocinadora de la copa Amèrica de vela "per cert que el vaixell anomenat "Desafio español" el patrocinava la competència. Us haurien de venir dosis de ràbia i d'indignació perquè podeu pressuposar que bona part del capital que l'empresa hauria d'invertir a millorar la xarxa elèctrica l'ha destinat a publicitat, i a més a més amb una finalitat molt clara: la campanya contra Catalunya orquestrada des del zaplanisme amb l'ajuda del PP de Madrid.
La jugada era senzilla. Un dels principals feus electorals del PP és el País Valencià. Una de les principals armes fetes servir és el seccessionisme lingüístic i l'odi de cap a tot el que és català. No oblidem que València va ser durament reprimida durant la Guerra Civil i que durant el franquisme es féu tot el possible per esborrar la seva pertinença cultural als països catalans, aquesta cosa que sembla que fa tanta de por a molta de gent que no recorda que Espanya amb prou feines té 500 anys d'història i gràcies vós don senyor.
El president d'aleshores, Eduardo Zaplana, amb el suport de Rita Barberà "per cert, impagables les samarretes que es varen poder veure a València ara fa un any i escaig, durant la visita papal, interrogant-se sobre si Benet ja sabia «lo tuyo?» (i que cadascú imagini el que vulgui" va començar a complir un dels mandats d'Aznar: fer de València una ciutat que pogués fer la competència a Barcelona i per extensió a Catalunya.
Això explicà la famosa inversió de capital que arribà des de Madrid quan governaven els populars fins a València, que va veure com s'hi construïen la ciutat de les Arts i les Ciències, una òpera i s'hi feia una remodelació important. A una ciutat que, no ho oblidem, era més bé lletja. Més bé vulgar. Amb llocs plens d'encant, això sí. Alguns dels quals han estat esbucats, això també. Tota la campanya era fer de València una destinació turística exemplar i acabar amb la influència de Barcelona. I a partir d'aquí va sortir el procés d'especulació urbanística a El Cabanyal i la Malvarosa, va sortir una aventura fallida com Terra Mítica "creat amb la intenció de desviar les divises de Port Aventura de cap a indrets més arrelats a l'essència espanyola" i varen sorgir les darreres destrosses de litoral que hagueren de denunciar els ciutadans estrangers que viuen al País Valencià i que ha provocat la intervenció de la UE (amb el mal ja fet, d'altra banda).
En tota aquesta operació un dels elements claus era la Copa Amèrica. Per a la ciutat, la copa no ha suposat res més que especulació urbanística, uns relatius ingressos que no compensen la destrossa d'idiosincràsia i caràcter, i una brillant promoció internacional. Han estat els seus jocs olímpics, però fets a la valenciana, és a dir, amb aquell punt abarrocat de mascletà. Molt de fum i poc projecte. Remodelació d'una ciutat a base de carregar-se'n les essències. Qui millor ha descrit aquests processos és el novel·lista Ferran Torrent en la seva trilogia Societat Limitada, Espècies Protegides, Judici Final.
En tot aquest procés hi han jugat també un paper important les empreses privades i les privatitzades. I Endesa, per exemple, que ha deixat d'invertir a Catalunya per invertir al País Valencià en publicitat. Passa que després hi ha problemes i subestacions i generadors al carrer i la gent s'emprenya. Passa que els responsables de màrqueting no han tengut la decència de llevar els anuncis de l'empresa a Catalunya on mostren que són patrocinadors de la Copa Amèrica. Passa que són uns «xapussers» i se'ls veu el llautó.
Per cert, que hi ha qui diu que el Govern Balear podria voler pagar un vaixell per a la copa. Jo si fos d'ells no ho faria. No fos cosa que els retraguem que no gasten diners en el que toca.
