L'Ajuntament de Palma ha mostrat la seva disposició a eliminar símbols franquistes o a contextualitzar-los. Parlem de memòria. Les ciutats tenen una organització simbòlica, és a dir tot un conjunt de símbols que ens remeten al passat i a la cultura lligada a la ciutat. I en aquest sentit, segons Ontañon Peredo, al seu llibre Los significados de la ciudad. Ensayo sobre memoria colectiva y ciudad contemporánea, el monument es defineix com la plasmació física i visual de l'organització simbòlica de la ciutat. D'aquesta manera el monument engloba tant l'escultura urbana com l'arquitectura, el nomenclàtor o aquelles produccions literàries o visuals que contribueixen a crear la imatge mental d'un lloc urbà.
Fins avui encara es conserven a Palma i a altres poblacions mallorquines molts de símbols/monuments feixistes. Sembla que el seu contingut significatiu no molesta.N'hi ha que diuen que aquestes obres són patrimoni. Efectivament, ho són. Són patrimoni polític i anímic d'aquells que protagonitzaren un cop d'Estat, guanyaren una guerra civil, imposaren una dictadura i mai han hagut de donar compte dels seus fets. Hi ha autors que defensen que tots els símbols franquistes han de ser eliminats dels espais públics. Ara hi ha persones "fins i tots alguns progres" que disculpen la presència d'aquest tipus de símbols. Però què ens passa? És que ens hem tornat més amnèsics encara? Ha funcionat tan bé la repressió de la memòria col·lectiva lligada a les víctimes? N'hi ha que fa anys que intenten controlar la memòria "i l'oblit", però sortosament la consciència i la memòria no es poden tancar, matar, etc.
La memòria col·lectiva no és Història. La Història conta; la memòria col·lectiva manté viu allò que encara forma part de la consciència de grup. I els elements visuals són la marca més destacada de la memòria, fins i tot més que els esdeveniments polítics o cívics. Endavant, doncs, a fer justícia perquè mai és massa tard per a la justícia.
