Qualsevol llibreteria per petita que sigui, per reduïdes que
siguin les seccions que la conformen, o per senzilla que sigui la
seva graella de seccions, ha de tenir inevitablement una secció de
religions del món, o al manco d'història de les religions. No ens
referim a les modernes precisament: futbol, cotxes, motos,
tecnologia armamentística... ens ocupa el prestatge dedicat a les
tradicionals, ni tan sols els esoterismes diversos que engreixen
les consciències i competeixen amb la psicologia. Ens trobam davant
els prestatges que ocupen assajos de cultura jueva, manuals
budistes combinats amb els darrers escrits del Dalai Lama i més
amunt un prestatge capçalera on, llom amb llom, senyoregen la Torà,
l'Alcorà i la Bíblia.
En aquest punt ens trobam a l'any amb un moviment regular
d'oscil·lacions moderades quasi sempre menys en les èpoques que les
bombes parlen. Avui les bombes parlen, però ho fan a l'orient. En
els moments que a occident s'ha activat l'alarma a Nova York o a
Madrid, maleïdes bombes, s'han activat unes vendes de l'Alcorà, en
l'edició castellana de Cortés o en la catalana de M. d'Epalza. Fins
i tot, quan van caure les torres el 2001, durant uns mesos es van
revitalitzar les vendes de bíblies, circumstància xocant. Aquest
producte, a les llibreries que no entren en la línia de religioses
o esotèriques, aquest títol sols es mou a la primavera i a principi
d'estiu i coincideixen com a regal de combregaments. Però
s'activaren algunes vendes, tant en l'edició catalana de la diòcesi
d'aquí, com l'edició de l'Abadia de Montserrat o la castellana en
l'edició de Herder que coincideix en dimensió i color amb la
traducció castellana de l'Alcorà. No hi ha gaires moviments en
aquest sentit, al voltant dels llibres sagrats per als jueus, és
d'hipòcrites no reconèixer que aquest poble no ha pogut mai baixar
la guàrdia, la seva gent no retorna als seus textos unes bombes més
unes bombes menys. La seva gent no recupera les oblidades oracions,
uns tres mil assassinats més o uns tres mil assassinats menys. I
vostès diran, i l'Islam que hi fa en aquest prestatge reactivant la
venda? Doncs a les botigues d'occident s'ha començat a vendre i a
llegir amb certa regularitat, a partir de l'11 de setembre de 2001,
lectura activada per la curiositat davant el botxí, per por.
Conclusions subjectives d'un llibreter rumiant, mentre despatxa
molt afectat per la calor, ara que al carrer ja refresca i als
locals es nota la diferència en aquest impàs d'acabar l'any
(llibreter) i començar-ne un altre: que abans de tot això els
poders fàctics mundials n'estaven tips de tanta revolta
antiglobalització, que ho trobaven un fenomen imparable i que els
esdeveniments del 2001 ja els han anat bé per a «posar ordre», que
no són només les llibertats més essencials que estaven en joc,
també el model que feia possible una mínima convivència entre
diferents blocs al món, la configuració dels equilibris derivats
del final de la segona guerra mundial s'han esmunyit, com
s'esmunyien cada cop més els feligresos de totes les religions
monoteistes, bon negoci doncs el de la por per a poder tornar a
passar la bacina amb un mínim de dignitat. Por i guerra a voler han
tornat algunes ovelles als sestadors, a d'altres el dolor els ha
sigut tan fort que no els importa la intempèrie. Un desig del
llibreter fatigat (mentre no acabi de dependent en una llibreria
del vaticà): no vendre més llibres sagrats o al manco que en
canviïn la tècnica de promoció. I un altre?... sí! que reeditin el
més aviat possible tota l'obra de Voltaire en català i en castellà
i que l'editin en swahili. Haiku d'estiu: «no sols
acrònim,/maquinària és sinònim,/de monarquia».
Àlex Volney, escriptor i llibreter
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.