És evident que hi ha uns valors occidentals bàsics que són
superiors als valors bàsics de totes les altres cultures o
civilitzacions. Negar-ho, provar de refutar-ho apel·lant a una mena
d'universalisme relativista i redemptor, és participar d'un bonisme
ignorant i insensat que, resguardat rere una capa de maquillatge
progressista i tolerant, acaba permetent la barbàrie més crua. Una
barbàrie que tant pot prendre la forma d'una ablació al clítoris
d'una nina musulmana (cosa que alguns creuen que cal respectar
perquè forma part d'uns costums i d'una tradició antiquíssimes que
nosaltres som incapaços d'entendre) com la forma d'un terrorista
suïcida fanàtic i assedegat de sang que creu que la seva entrada al
paradís celestial depèn en exclusiva de la quantitat d'infidels que
sigui capaç de destrossar.
Aquests valors que fan que Occident sigui superior a les altres
cultures i civilitzacions s'han anat forjant al llarg de més de
tres mil anys d'història. Són els que començaren a construir els
grecs amb la seva democràcia primitiva i el seu racionalisme
filosòfic, són els valors als quals els romans varen contribuir amb
la sensatesa pragmàtica de les seves construccions públiques i de
les seves lleis, són els valors que molts segles més endavant
reprengueren els agosarats europeus renaixentistes, que tragueren
Déu del centre del món i de la societat i que "antropocentrisme,
se'n diu" hi posaren l'ésser humà, i finalment són els valors que
les audàcies i les laboriositats il·lustrades del segle XVIII
francès "Diderot i Rousseau, més llibertat, igualtat i fraternitat"
varen teoritzar, i que la Revolució Americana, no la Francesa,
provà (amb més o menys èxit) d'aplicar. Aquests valors superiors
"innegociables" es poden resumir d'aquesta manera: el pensament
lliure i crític; el laïcisme; la responsabilitat civil dels
individus; i la importància preeminent i indiscutible de la ciència
i de la tècnica.
Aquests són, en definitiva, els valors que ens fan superiors.
Ara bé: vol dir això que els occidentals som, com a individus,
sistemàticament superiors als musulmans, o a qualsevol membre o
individu de qualsevol altra cultura o civilització? No, en absolut.
Per la simple i lamentable raó que, si bé aquests són els valors
sobre els quals es basen les millors qualitats d'Occident, no són
els valors que els occidentals es creuen i apliquen. Ho va dir molt
bé Claude Lévy-Strauss, i jo no sabria expressar-ho amb més saviesa
i contundència: el que cal és que Occident es comenci a merèixer a
ell mateix. Certament, és una idea magnífica, encomiable, que
tothom "tant els polítics com els ciutadans" s'haurien de creure i
aplicar. Però jo no veig com una empresa tan fantàstica i
intel·ligent podria arribar a realitzar-se.
Per aconseguir-ho, abans caldria canviar "o eliminar"
tantíssimes coses que han marcat brutalment i de cap a cap la
nostra història: la irresponsabilitat de tants poderosos; el terror
institucionalitzat; els genocidis deliberats i també les massacres
improvisades; les ideologies i els règims totalitaris; el
gregarisme d'aquells ciutadans que s'estimen més delegar tota
responsabilitat i amb ella qualsevol possibilitat de llibertat i de
grandesa; l'estupidesa perillosa i obedient d'aquells que es creuen
sense dubtar-ho tot el que els diuen; la mesquinesa dels covards;
el rancor dels mediocres miserables; l'odi contra la diferència;
els fanatismes religiosos, patriòtics i culturals... La majoria
d'occidentals són "han estat" bàrbars que podrien no ser-ho. I
aquesta és, sense cap dubte, la barbàrie pitjor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.