És evident que hi ha uns valors occidentals bàsics que són superiors als valors bàsics de totes les altres cultures o civilitzacions. Negar-ho, provar de refutar-ho apel·lant a una mena d'universalisme relativista i redemptor, és participar d'un bonisme ignorant i insensat que, resguardat rere una capa de maquillatge progressista i tolerant, acaba permetent la barbàrie més crua. Una barbàrie que tant pot prendre la forma d'una ablació al clítoris d'una nina musulmana (cosa que alguns creuen que cal respectar perquè forma part d'uns costums i d'una tradició antiquíssimes que nosaltres som incapaços d'entendre) com la forma d'un terrorista suïcida fanàtic i assedegat de sang que creu que la seva entrada al paradís celestial depèn en exclusiva de la quantitat d'infidels que sigui capaç de destrossar.
Aquests valors que fan que Occident sigui superior a les altres cultures i civilitzacions s'han anat forjant al llarg de més de tres mil anys d'història. Són els que començaren a construir els grecs amb la seva democràcia primitiva i el seu racionalisme filosòfic, són els valors als quals els romans varen contribuir amb la sensatesa pragmàtica de les seves construccions públiques i de les seves lleis, són els valors que molts segles més endavant reprengueren els agosarats europeus renaixentistes, que tragueren Déu del centre del món i de la societat i que "antropocentrisme, se'n diu" hi posaren l'ésser humà, i finalment són els valors que les audàcies i les laboriositats il·lustrades del segle XVIII francès "Diderot i Rousseau, més llibertat, igualtat i fraternitat" varen teoritzar, i que la Revolució Americana, no la Francesa, provà (amb més o menys èxit) d'aplicar. Aquests valors superiors "innegociables" es poden resumir d'aquesta manera: el pensament lliure i crític; el laïcisme; la responsabilitat civil dels individus; i la importància preeminent i indiscutible de la ciència i de la tècnica.
Aquests són, en definitiva, els valors que ens fan superiors. Ara bé: vol dir això que els occidentals som, com a individus, sistemàticament superiors als musulmans, o a qualsevol membre o individu de qualsevol altra cultura o civilització? No, en absolut. Per la simple i lamentable raó que, si bé aquests són els valors sobre els quals es basen les millors qualitats d'Occident, no són els valors que els occidentals es creuen i apliquen. Ho va dir molt bé Claude Lévy-Strauss, i jo no sabria expressar-ho amb més saviesa i contundència: el que cal és que Occident es comenci a merèixer a ell mateix. Certament, és una idea magnífica, encomiable, que tothom "tant els polítics com els ciutadans" s'haurien de creure i aplicar. Però jo no veig com una empresa tan fantàstica i intel·ligent podria arribar a realitzar-se.
Per aconseguir-ho, abans caldria canviar "o eliminar" tantíssimes coses que han marcat brutalment i de cap a cap la nostra història: la irresponsabilitat de tants poderosos; el terror institucionalitzat; els genocidis deliberats i també les massacres improvisades; les ideologies i els règims totalitaris; el gregarisme d'aquells ciutadans que s'estimen més delegar tota responsabilitat i amb ella qualsevol possibilitat de llibertat i de grandesa; l'estupidesa perillosa i obedient d'aquells que es creuen sense dubtar-ho tot el que els diuen; la mesquinesa dels covards; el rancor dels mediocres miserables; l'odi contra la diferència; els fanatismes religiosos, patriòtics i culturals... La majoria d'occidentals són "han estat" bàrbars que podrien no ser-ho. I aquesta és, sense cap dubte, la barbàrie pitjor.
