A l'aeroport, després d'haver passat les empallegoses buidades
de butxaques dins aquella palangana de plàstic transparent i
renouera, que tothom ha de saber el que hi dus, no únicament els
guardes de seguretat que seria suportable, no, tot crist ha de
veure si tu utilitzes cartera de marca o no, les claus del cotxe i
de ca teva, la xavalla, el paquetet de mocadors de paper per si et
ve un oís, el mòbil, que no és de darrera generació precisament i a
molta d'honra, i t'han fet treure el cinturó i les sabates, i així
i tot el cony d'aparell segueix pitant, mal rebentàs, no, que no
rebenti res per favor, allà davant tothom els has hagut d'explicar
que portes dues pròtesis, una dins la boca (aquí, veu?) i una
altra, de titani em pens, aferrada amb grampons a la tíbia de la
cama dreta (aquí, toqui, toqui)..., i t'han passat per tot arreu,
incloent-hi aixelles i l'engonal, allò que sembla un raspall de
roba però que és una altra cosa, llavors, quan després de tot
aquest calvari de palpaments i humiliacions et deixen accedir al
santa santorum de l'aeroport, no és d'estranyar que el personal
estigui molt mosca, orella alta, més cremat que un ble,
sensibilitzat en escreix amb la seguretat i la cosa terrorista,
l'eix del mal, Al Quaeda, l'estel de l'alba.
Per això mateix l'any passat, record el cas però no els detalls,
un senyor va ser desallotjat d'un avió que havia de partir cap a
Alemanya, sols perquè la resta dels passatger el trobaven sospitós,
andalús molt bru de pell i per a més inri, el malanat duia barba,
fins aquí podia arribar. Es tractava d'un professor universitari
que acudia a donar una conferència per aquelles terres de gent
rossa i teòricament molt culta i civilitzada. El Comandant de
l'avió el feu davallar «per mantenir la seguretat de l'aparell», i
no havia fet res! En realitat els perillosos eren els altres
passatgers rossos, grassos i neuròtics, racistes de merda, que
veien bubotes on no n'hi havia cap ni una! Va succeir. Fins i tot
vaig aconseguir parlar telefònicament amb el seu advocat. Em
comentà que la companyia aèria havia demanat disculpes i li havia
ofert uns quants vols gratis total. I que gràcies, que voli amb
vosaltres el bou de Betlem, que diuen té molta paciència.
Un dissabte d'aquests darrers, a l'aeroport de Ciutat en tornà
passar una d'aquelles que n'entren poques per dotzena. Pel que he
llegit als papers, a un vol de l'horabaixa tard, a la coa de
facturació de l'avió d'Air Berlin que havia de partir cap a
Colònia, dos ciutadans alemanys, en Faust i en Josep, 37 i 41 anys
respectivament, segons una senyora que allà era i també facturava,
observà un «comportament molt inusual i alarmant», sense explicar
el què ni la cosa. I endemés, els va desitjar a ella i al seu nuvi
una vida molt bonica. I que «jo ja he viscut molt, la meva vida ha
estat molt llarga i la vostra també». Si això respon exactament a
la veritat, aneu a saber, s'hagués pogut posar la llengua allà on
jo sé i vostès imaginen, el Faust en qüestió. Però vaja, això no és
això, tampoc, no és ver? Dins el bus que els portava a l'avió, per
afegitó el Faust esquitxà amb cervesa a la senyora sense voler.
Dins l'aparell la senyora enfitada va fer un apart amb l'hostessa i
amb el comandant de la nau. Mentre, el Faust manyuclà el mòbil,
segons ell, a fi i efectes d'enviar un missatge a un amic, en la
previsió del retard del vol. Pujà la guàrdia civil, detingué els
dos, però sols en Faust passà la nit del dissabte a «ses
clovelles», com a Sineu deim al calabós. Rebostejaren de prim
compte els equipatges sense trobar res d'explosius. L'avió sortí
amb sis hores de retard. El diumenge amollaren el fals terrorista,
que digué que es querellaria contra la companyia aèria i contra la
neurastènica induïda també. Un grup de passatgers es querellarà
contra ell, ignor amb quina base. I així. Tota la culpa és d'en Bin
Laden. O d'en Bush per matar molta més població civil que en Bin
Laden. O meva per orejar aquestes collonades. Vostès perdonin. I
déu ajudi a l'enganat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.