El veto de la direcció nacional del PSOE a la seva delegació a
Navarra suggereix que la cúpula federal socialista no dóna per
guanyades les eleccions generals. Els darrers sondejos que s'han
publicat atorguen als socialistes la consolidació de l'avantatge,
poc però suficient, sobre el PP. En efecte, tots mostren sobre
almanco tres punts de distància a favor del PSOE. Combinat amb la
imatge que tenen els ciutadans enquestats de Zapatero i de Rajoy
"molt millor la del primer que la del segon" el dibuix sociomètric
somriu als progressistes. Més encara després de la patètica
intervenció del líder conservador en el debat de l'estat de la
Nació, el juliol passat, quan palesà el seu desinterès,
desenfocament i incapacitat. Per altra banda, i com a tercera raó
per a l'optimisme socialista, un avantatge així dóna la pràctica
certificació de mantenir el Govern, ja que el PP únicament podria
aspirar a trobar aliats "CiU i/o el PNB moderat d'Imaz, si és que
aquest últim se torna a imposar a la guerra interna" si venç al
PSOE, encara que sigui per molt poc, una possibilitat que cap
enquesta preveu, hores d'ara. Per tant tot pareix anar bé, per als
socialistes. Tanmateix algunes de les seves decisions, com la
referent a Navarra, connoten certa, si més no, incertesa.
Zapatero pareix haver decidit, per un costat, tornar a hissar la
bandera del gentilici del nom del partit. No és tan sols per l'afer
navarrès, sinó també per un conjunt de subtils canvis que se noten
en els darrers mesos. Per exemple, la ridícula conversió
terminològica del país, d'Espanya a «Estat», per igualació, forçada
o no, amb el parlar nacionalista, com era habitual en tots els
dirigents socialistes, comença a deixar pas a una constant i més
lògica identificació clara del nom real, Espanya, en detriment de
la fórmula artificial nacionalista. I no entrem ara en
disquisicions terminològiques, només apuntem allò objectiu: un país
no és l'estat del qual se serveix, afortunadament. El canvi se pot
apreciar cada cop més en el parlar de ministres i dirigents del
partit socialista. Podria ser fruit de la imaginació, la percepció
d'aquest canvi? No, perquè resulta que tota la publicitat que emet
el Govern central ara va signada així: «és un missatge del govern
d'Espanya», quan fa no res "un parell de mesos" cap emissió
d'informació o publicitat de l'executiu tenia aquest identificatiu
nacional. Un canvi que, a més, s'avé amb la recuperació política de
la imatge pública més allunyada del nacionalisme, José Bono, el
qual podria ser el designat per Zapatero per ocupar "si seguís
governant el PSOE" la tercera institució del país: la presidència
de les Corts.
Per altre costat, el president ha iniciat una ofensiva mediàtica
tendent a identificar el que al seu parer són els grans avanços
socials d'aquesta legislatura. En el PSOE hi ha evident preocupació
per la manca de percepció social sobre aquest avenços. Ho
manifestava, amb el seu to habitual, la directora de la Biblioteca
Nacional, Rosa Regás, quan digué la setmana passada que s'alegrava
que la premsa "tota ella, segons el seu parer, de dretes" tengui
manco vendes cada pic i així no podrà ocultar aquests grans avanços
socials del Govern de Zapatero. En aquest context s'explica
l'anunci del president, durant el debat de l'estat de la Nació,
dels famosos 2.500 euros per als pares de cada espanyol que
naixerà. L'ofensiva mediàtica, només apuntada amb les primeres
passes, segur que s'intensificarà fort ferm a partir de setembre,
perquè els socialistes se deuen haver adonat que tot el renou amb
els estatuts, països, nacions, sobiranies i demés xerrameca ha
tapat completament les iniciatives governamental de caire
social.
Possiblement amb la tardor tendrem molta més Espanya i avanç
social per part del PSOE, perquè a pesar de les enquestes alguna
incertesa deu patir que l'ha fet canviar cap a posicions polítiques
i ideològiques més adequades, per ser el partit que és.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.