El veto de la direcció nacional del PSOE a la seva delegació a Navarra suggereix que la cúpula federal socialista no dóna per guanyades les eleccions generals. Els darrers sondejos que s'han publicat atorguen als socialistes la consolidació de l'avantatge, poc però suficient, sobre el PP. En efecte, tots mostren sobre almanco tres punts de distància a favor del PSOE. Combinat amb la imatge que tenen els ciutadans enquestats de Zapatero i de Rajoy "molt millor la del primer que la del segon" el dibuix sociomètric somriu als progressistes. Més encara després de la patètica intervenció del líder conservador en el debat de l'estat de la Nació, el juliol passat, quan palesà el seu desinterès, desenfocament i incapacitat. Per altra banda, i com a tercera raó per a l'optimisme socialista, un avantatge així dóna la pràctica certificació de mantenir el Govern, ja que el PP únicament podria aspirar a trobar aliats "CiU i/o el PNB moderat d'Imaz, si és que aquest últim se torna a imposar a la guerra interna" si venç al PSOE, encara que sigui per molt poc, una possibilitat que cap enquesta preveu, hores d'ara. Per tant tot pareix anar bé, per als socialistes. Tanmateix algunes de les seves decisions, com la referent a Navarra, connoten certa, si més no, incertesa.
Zapatero pareix haver decidit, per un costat, tornar a hissar la bandera del gentilici del nom del partit. No és tan sols per l'afer navarrès, sinó també per un conjunt de subtils canvis que se noten en els darrers mesos. Per exemple, la ridícula conversió terminològica del país, d'Espanya a «Estat», per igualació, forçada o no, amb el parlar nacionalista, com era habitual en tots els dirigents socialistes, comença a deixar pas a una constant i més lògica identificació clara del nom real, Espanya, en detriment de la fórmula artificial nacionalista. I no entrem ara en disquisicions terminològiques, només apuntem allò objectiu: un país no és l'estat del qual se serveix, afortunadament. El canvi se pot apreciar cada cop més en el parlar de ministres i dirigents del partit socialista. Podria ser fruit de la imaginació, la percepció d'aquest canvi? No, perquè resulta que tota la publicitat que emet el Govern central ara va signada així: «és un missatge del govern d'Espanya», quan fa no res "un parell de mesos" cap emissió d'informació o publicitat de l'executiu tenia aquest identificatiu nacional. Un canvi que, a més, s'avé amb la recuperació política de la imatge pública més allunyada del nacionalisme, José Bono, el qual podria ser el designat per Zapatero per ocupar "si seguís governant el PSOE" la tercera institució del país: la presidència de les Corts.
Per altre costat, el president ha iniciat una ofensiva mediàtica tendent a identificar el que al seu parer són els grans avanços socials d'aquesta legislatura. En el PSOE hi ha evident preocupació per la manca de percepció social sobre aquest avenços. Ho manifestava, amb el seu to habitual, la directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regás, quan digué la setmana passada que s'alegrava que la premsa "tota ella, segons el seu parer, de dretes" tengui manco vendes cada pic i així no podrà ocultar aquests grans avanços socials del Govern de Zapatero. En aquest context s'explica l'anunci del president, durant el debat de l'estat de la Nació, dels famosos 2.500 euros per als pares de cada espanyol que naixerà. L'ofensiva mediàtica, només apuntada amb les primeres passes, segur que s'intensificarà fort ferm a partir de setembre, perquè els socialistes se deuen haver adonat que tot el renou amb els estatuts, països, nacions, sobiranies i demés xerrameca ha tapat completament les iniciatives governamental de caire social.
Possiblement amb la tardor tendrem molta més Espanya i avanç social per part del PSOE, perquè a pesar de les enquestes alguna incertesa deu patir que l'ha fet canviar cap a posicions polítiques i ideològiques més adequades, per ser el partit que és.
