La decisió del nou director general d'IB3, Antoni Martorell, d'adoptar el «.cat» dins la comunicació a través d'internet de l' ens públic s'ha d'entendre com una aposta pel sentit comú, per dur la normalitat a uns mitjans que aposten per la potenciació de la llengua pròpia de les Balears en compliment del mandat estatutari. El «.cat» no s'ha d'identificar amb un país en concret, sinó amb una llengua mil·lenària que té tot el dret del món de difondre's a través de les noves tecnologies. Així ho entenen empreses o organitzacions com la Coca-Cola, el Reial Automòbil Club o l'Opus Dei, registrats amb el «.cat». Però l'anterior directora general d'IB3, Maria Umbert, va ser incapaç d'adoptar el «.cat» per pressions de l'extrema dreta. Umbert intentà posar portes al camp o girar l'esquena a la presència de la llengua de Ramon Llull a internet, però el que aconseguí va ser deixar en ridícul un mitjà públic que es realitza fonamentalment en català. El que resulta vergonyós a aquesta altura del desenvolupament de les llibertats i de l'avanç de les tecnologies és que aquest domini genèric sigui objecte d'una polèmica seriosa. La dèria de voler tallar les cames a l'avanç del català ja ho diu tot respecte de les intencions dels que neguen els drets a aquesta llengua, protegida per la Constitució. L'únic que ha fet Antoni Martorell és dur a internet el que és normal dins la televisió i la ràdio que dirigeix, i dins la societat a la qual s'adreça. Els que practiquen la demagògia acaben barallats amb la lògica. Hi havia un temps que els demagogs gaudien de la complicitat d'un sector del PP per atemorir gent com Maria Umbert. Ara, afortunadament, són cada vegada menys i estan més arraconats.