Mal vos surti a camí un garrover

Moren jovenets en moto, mor molta gent a les carreteres en general, es fan campanyes, però és tot una gran comèdia, car, fins i tot, a tv3 la informació del dia, molts caps de setmana, se'n va a prendre pel sac. El telenotícies comença, si és que arriba a començar alguna cosa que s'hi assembli, comença a les 16 o les 17 hores, per mor de les putes motos o els putes cotxes, un gran negoci i estendard d'una cultura de la velocitat i de la mort, una cultura amb l'aval de les autoritats. Tots s'hi volen fer la foto, quan aquest esport només fa créixer els dividends que ens afecten de veritat a tots, al voltant del sector de les ambulàncies, les grues, policia, hospitals, cementiris... Quan no hi ha aval de les autoritats en l'hora de la promoció, hi ha complicitat encoberta, simplement en tenim les proves cada cop que tornam de sopar per carretera i a les hores petites, tot esquivant els kamikazes d'impunitat assegurada, per lliure o formant part de curses il·legals que són possibles quan algú fa els ulls grossos. Davant aquest terrorisme, quin tipus de política pensen dur a terme? La mort és un gran negoci, vostès ja ho sabien abans de llegir aquest plany. No corris, vés tranquil, et diuen les cunyes del Gobierno de España, però tot seguit te n'adones que no hi ha informatius, quatre pijos corren un gran premi merdós, tot seguint un puta guió que milers de persones es creu, un guió tan fals com els seus somriures. S'imaginen que no hi hagués informatiu migdia per un partit del Barça, perquè fos Sant Jordi i les càmeres es trobassin en directe a les rambles seguint els esdeveniments d'una jornada on els milers d'esportistes de la lectura substituïssin les notícies del dia, o que es transmetés el debat d'aprovació dels pressupostos que fan possible que el nostre petit món continuï rutllant?

És l'estètica del poder, és el culte a la velocitat, que quan no s'emmarca en un circuit esdevé una prova de força dels uns sobre els altres, és un nazisme de paviment, el mateix exemple d'aquells comerços que tenen l'aire a gran potència i obertes les portes, mentre el botiguer nadiu fa front a un ramell d'impostos vinculats a una falsa política ecològica. És tornar a allò tan nazi de l'euro que no pot pagar un teutó per viure i fer residus a casa nostra i tots nosaltres haguem de fer front a unes taxes d'incineració, realment escandaloses. Mesurat d'aquesta manera, els nadius i nouvinguts que residim i treballam tot l'any en aquest territori som víctimes d'un abús que vulnera un cop més la santíssima constitució espanyola. Molt per altra banda, si pensau que servidor escriu cabrejat i exagerant, potser la vostra vida és una gran tudada, és el vostre problema, però no hauria de ser el dels altres que us envolten. Simplement escric sota aquest garrover, l'ombra i la fresca del qual són de franc. És una lleguminosa que ho aguanta tot, fins i tot el paper de cobricel de personatges estranys i marginals a qui no agrada anar a gran velocitat per les carreteres de Déu. Escric a mà i en tornar, ho faré a noranta, tranquil perquè em dóna la gana, quan pel darrere em facis senyal de llums o no respectis la distància (ni en una carretera comarcal), tranquil·lament em cagaré en la teva mare, que molt probablement no en tindrà cap culpa. En arribar, seuré deu minutets a l'ordinador per picar aquesta mena d'articlet que treu fum, el picaré quan, pràcticament al darrer moment, no em quedi més temps per fer-ne un altre o tirar-me enrere en aquells aspectes on he mostrat clarament el llautó. I si quan llegeixes aquestes ratlles t'has indignat o ofès; si t'agrada, especialment, posar en perill la vida dels altres, que et folli un peix.