La desimboltura amb què el PP, a tots els nivells, està assumint actituds dictatorials és cada vegada més preocupant. A nivell local, tenim un batle de Calvià que no té cap mania a l'hora d'aficar mà a la caixa per adjudicar-se a ell i als seus quaranta (mirau que així mateix ha anat a triar un nombre ben explícit!) assessors uns sous escandalosos, a costa de tots els contribuents calvianers, no sols dels beneïts que l'han votat pensant que defensaria els seus interessos i ara es troben que només defensa els propis, sinó també dels que no l'han votat, i que ara, a més, s'han de considerar estafats i robats. Uns assessors que, al marge d'alguna persona honorable o competent, o les dues coses, que es pugui trobar dins la llista, de moment no han demostrat en absolut que estiguin en condicions d'assessorar de res, i l'únic mèrit que fins ara se'ls pot reconèixer és el d'esser fidels servidors del batle, que, amb els doblers de tots, es dedica a pagar els serveis que li han prestat, no sempre dignes de recompensa, i en molts de casos dignes de reprovació. A nivell autonòmic, ens trobam amb una senyora Rosa Estaràs absolutament fora corda, que es dedica a armar bronca en el Ple del Parlament sense molestar-se ni tan sols a respectar les més elementals normes reglamentàries, i a més té la desvergonya, per qui recorda el comportament del PP quan tenia majoria absoluta, d'acusar el President Antich de «rompre ponts» amb l'oposició perquè no ha consensuat la designació del director provisional d'IB3. Però, de quins ponts deu parlar la senyora Estaràs? Perquè per rompre'ls, haurien d'haver existit, i no hi ha notícia que ells en construïssin ni un mentres tenien la paella pel mànec. Ara que, pel seu mal cap, han de menjar morena, i que sigui per molts d'anys, esperen, voldrien i exigeixen un tracte especial per part dels mateixos a qui ells varen tractar a coces mentres varen poder. Sembla que dins el PP illenc hi ha persones disconformes amb aquesta manera d'actuar. Idò, mirant a Catalunya, convendrà que posin les barbes en remull, perquè si no, els afaitaran amb eixut com han afaitat el senyor Piqué. Alguns comentaristes han qualificat el cop d'estat dels Acebes, Zaplana i companyia contra el senyor Piqué com el triomf de l'ala més espanyolista del PP. I sens dubte és així, però per als que consideram que l'espanyolisme del PP no admet massa gradacions, o com a màxim de simple matís, el que ens ha de preocupar no és això, sinó el desenfreïment amb què, ja sense amagatons, anuncien propostes radicalment antidemocràtiques amb l'única finalitat d'assegurar-se l'usdefruit del poder sigui quina sigui la voluntat manifestada pels ciutadans. No és possible interpretar de cap altra manera l'anunci que fa repetidament el senyor Rajoy de voler modificar la llei electoral a fi que no puguin governar els partits que no arribin al 30 per cent dels vots. Cal fer notar que, dit així, que és com ell ho diu, això voldria dir que només a partir d'aquest percentatge mínim un partit estaria legitimat a governar, és a dir, a exercir funcions de govern, ni tan sols com a soci menor d'una coalició. Però fins i tot acceptant que el senyor Rajoy hagi estat incapaç de formular correctament què vol dir exactament, cosa molt possible d'acord amb experiències anteriors, la proposta suposa la imposició per llei (una llei que seria del tot il·legítima i justificaria la resistència ciutadana) de la dictadura d'una minoria. El senyor Rajoy, desesperat perquè és incapaç d'enganar la majoria absoluta dels electors, cerca subterfugis per imposar la seva ideologia a tots els que no pensen com ell. Davant la seva incapacitat per consensuar programes de govern amb altres formacions polítiques perquè no està disposat a practicar la flexibilitat que és pròpia dels demòcrates, s'inventa fórmules dictatorials que a l'Europa democràtica posarien els pèls de punta fins i tot als seus companys d'ideologia conservadora. Potser algú es consolarà dient que, precisament per aquest camí, és com no governarà mai. Però això no compensa del fet de tenir els dictadors entre nosaltres.