muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
17°

Legislar i complir les lleis

Aquests setmanes passades se n'ha parlat prou, i el que se'n parlarà si no es rectifica. Què hauria passat si el PP hagués aconseguit un parlamentari més, hagués accedit a la presidència amb majoria absoluta i la primera decisió que hagués pres fos estat la de posar un portaveu del grup parlamentari i una portaveu del Govern, ambdós realitzant els comentaris pertinents cara a la societat en castellà? S'hagués dit que durant la legislatura anterior s'havia dedicat a debilitar la llengua catalana, per tots els costats, amb totes les mesures que s'havien anat adoptant, i que ara li havien pegat l'estocada final. Bé, doncs, que el president Antich assumeixi les conseqüències que pot tenir aquesta determinació o la que han pres, les dues persones en qüestió, que ja duen anys suficients per poder-se expressar en la llengua pròpia d'aquí i per demostrar a la resta de la societat que això és el comportament normal que hauria de tenir una persona que vol viure aquí definitivament. Margarita Nájera ja ha dit que rectificarà, però que està avergonyida del seu català, que pareix valencià. Que no es preocupi, perquè ha de saber que el valencià també és català. Ella mateixa ho podrà comprovar, quan se n'adoni que l'entenem. La e neutra s'aprèn a pronunciar a força de voluntat. Però i del portaveu parlamentari Sr. Diéguez, què me'n direu? És un bon exemple de l'evolució de la llengua pròpia. Fa vuit anys es va esforçar en la seva primera intervenció al parlament de fer-ho en català, i vuit anys després quan ja l'hauria hagut de parlar de meravella, ni tan sols no ho ha intentat. Quina ha estat doncs l'evolució de la llengua catalana en la ment del diputat?

Tant a l'una perquè diu que no s'atreveix, com a l'altre que no diu res, però deu pensar que és una qüestió interna del seu partit, i a alguna consellera o regidora més els recordarem el decret 100/1990 de 29 de novembre, aquell que pretenia presentar la regulació que fes possible l'ús normal de la llengua catalana a l'Administració Pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i els recordarem que és una vertadera bretolada que les persones que s'han de dedicar a fer lleis perquè tots i totes les complim, que ells o elles se les passin pel forro. I si no, mirau què diu a l'article 2, i manat des de fa quasi 17 anys: D'una manera general l'Administració de la CAIB ha d'emprar el català per a les seves relacions, amb les peculiaritats que resulten dels articles següents. Això ja ens va donant una pista del respecte per les lleis que elaboren i que han de seguir elaborant. Però, per si de cas, entre els articles següents, hi ha l'article 4.1, que diu: Els càrrecs de l'Administració de la CAIB de les Illes Balears s'han d'expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec. Més clar, aigua, ah i no és que ho hagin de fer bilingüe com apuntaven alguns comentaristes. Les dues persones que han incomplert aquest decret, que no és més que el desenvolupament de la Llei de Normalització Lingüística, tenen la capacitat suficient per complir aquestes lleis que han sorgit del parlament on elles es troben. A més, han de saber que dues de les funcions principals dels parlamentaris són: elaborar i aprovar lleis perquè existeixi una bona convivència entre els ciutadans i ser els primers que compleixen aquestes lleis per servir com a models al poble.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.