Va venir Mariano Rajoy i no decebé la concurrència. UM és «xantatgista» perquè s'alia amb el PSOE i no amb el PP. L'ofensiva de la dreta contra UM no s'aturarà. De moment. Responsabilitzen els nacionalistes de la pèrdua del poder i, en conseqüència, pretenen fer veure que res no tornarà a ser igual, en les relacions entre ambdós. Bé, per ventura, però d'altres més verdes n'han madurades. O és que no recordam la campanya anti-UM de PSM i EU durant els primers nou mesos de l'anterior legislatura i ara hem vist com s'han sumat al pacte PSOE- UM? Doncs probablement el mateix passarà entre PP i UM. El dia que els conservadors entenguin i assumeixin que estan a l'oposició per UM i que només UM els en pot treure, canviaran de cantet. Si és que el PP és governat per gent amb una mica de coneixement, perquè si s'imposassin els del «sense complexos» aleshores sí que seria ben possible que no canviassin de cantet, però continuarien cantant des de l'oposició per molt de temps. Cosa que si bé no se pot descartar no pareix a priori com a molt probable, perquè en el PP existeix prou gent que sap llegir correctament la realitat sociològica mallorquina i balear i no fa cara que se deixin suïcidar d'aquesta manera, per a més glòria, a més, d'UM i, sobretot, del PSOE. Perquè és obvi que d'un escenari així el partit més beneficiat seria el dels socialistes i no tant el dels nacionalistes, els quals saben bé que els seus marges de creixement, atesa la realitat, són estrets.
La infinita desgràcia del PP és que han tengut per real el miratge de la majoria absoluta, i quan s'ha esvaït no hi ha res més que desert. Alerta, el miratge no és que tenguessin els trenta diputats, que evidentment els tenien, sinó creure's que assolir-los de bell nou era pura qüestió de voluntat i feina. Doncs no. O no només. També hi influeix molt la sort. A causa del peculiar sistema electoral balear, molt pocs vots en una illa o en una altra determinen que un o dos escons vagin o no al PP. Amb la qual cosa jugar-se-la únicament a la majoria absoluta és senzillament una irresponsabilitat. Durant els últims anys tengueren un president molt irresponsable. Tant, com que fins i tot així se comportà a l'hora d'anar-se'n. La irresponsabilitat més gran, emperò, va ser la de fer creure als seus que obtenir els trenta diputats era quelcom mecànic: si es gestionava «bé» "és a dir, bé per a les seves bases" s'asseguraven igual nombre de vots que quatre anys abans, i, a més, una part del votant desideologitzat quedaria tan bocabadat davant de la ingent quantitat de coses fetes que també els donarien suport. L'estratègia era molt bona. I a punt va estar de convertir-se en realitat. Però fallà, per poc. Per què? Doncs per allò dit abans: un grapat de vots els impedí aconseguir un diputat més per Mallorca o per Menorca. En especial va ser Palma la que els fallà. Ara s'ha pogut conèixer una de les ficades de pota de Matas: llevà a José María Rodríguez el control estratègic de la campanya, sobretot a la capital. En el seu moment molts entenguérem que era a causa del cas Andratx. No. Va ser una decisió personal de Matas. Volia una campanya més «moderna», i no repetir allò que normalment feia Rodríguez: una campanya més primària, de relacions personals, a cada barri, cada carrer... No podem saber si aquella decisió va ser determinant per al fracàs del PP a la capital però és segur que hi influí. En qualsevol cas, Matas imposà el seu model de campanya «moderna», la qual, juntament amb la gestió, li serví per vendre als fidels la certesa absoluta en renovar la majoria absoluta. En no tenir-la, el cop fou brutal. Ara la direcció del PP improvisa l'estratègia de l'enemic exterior "UM" per intentar tancar files, però la situació interna abans o després esclatarà. I quan així passi i sapiguem qui s'imposa, llavors serà quan, probablement, el seu discurs envers UM canviarà. Perquè no és tant una ofensiva contra els de Maria Antònia Munar com usar-los de ciment per tapar escletxes pròpies.
Miquel Payeras, periodista
