A mesura que la mundialització de l'economia es va imposant, el sistema alimentari més ens fuig més de les mans. A hores d'ara sols quatre multinacionals comercialitzen la majoria dels aliments que consumim. El més impactant d'aquest nou model alimentari és que es fonamenta en el consum accelerat dels recursos naturals, la destrucció de la biodiversitat, l'esclafament de les comunitats locals i la supressió de la diversitat cultural dels pobles.

Competir en el mercat mundial d'aliments és francament difícil, i per les poblacions dels països pobres és gairebé impossible. A Lima mengen patates importades per les transnacionals, a Mèxic el blat de les índies de cada cop més és extern i als mateixos Estats Units els grangers són expulsats per les produccions industrialitzades. La imposició de la gran distribució comercial, amb centrals de compres unificades, té uns impactes devastadors sobre els productors locals. Aquests és el cas a les Balears de moltes grans superfícies que duen tota la carn de fora, fins i tot envasada, i deixen els ramaders illencs sense cap possibilitat de venda.

A Nord-amèrica existeix una preocupació creixent per l'alteració del sistema alimentari. Els aliments que circulen per l'economia de la globalització americana recorren una mitjana de 2.400 km abans d'arribar als consumidors. Es calcula que 1/3 dels camions que es mouen per les carreteres canadenques transporten aliments. I els grups agroecològics de Mont-real diuen que una lletuga californiana posada a Quebec necessita 36 vegades més energia consumida de combustibles fòssils que no la que aportarà en calories als consumidors. L'absurd sistema de comerç alimentari és una de les causes del canvi climàtic galopant que estam patint. Al Quebec els horticultors de cada cop són menys. Les 11.400 granges hortícoles que hi havia el 1996 varen passar a 1.600 el 2001. En aquesta regió canadenca cada dia es perden dues granges.

En aquest panorama és interessant d'observar i conèixer les reaccions que als EUA i al Canadà es produeixen davant la desaparició accelerada dels espais agrícoles, l'abandonament dels pagesos i la imposició d'un sistema alimentari desnaturalitzat. A hores d'ara sorprèn molt, en positiu, el teixit associatiu que combina agricultors, cooperatives, consumidors, organitzacions de comerç equitatiu, municipalitats i instituts públics. És dins aquest clima de reacció alternativa que ha sorgit l'impuls a la venda directa, l'agricultura de proximitat i l'Agricultura Sostinguda per la Comunitat (ASC).

Les iniciatives solen néixer en l'àmbit local i tenen com a objectiu que els productors participin en una major mesura del guany que es realitza en la venda d'aliments (a hores d'ara la gran distribució ja juga amb marges que poden arribar al 700% o 800% d'increment sobre el preu pagat als productors). En contrapartida permeten als consumidors adquirir uns aliments frescs, naturals i produïts pels pagesos del seu entorn.

L'Agricultura Sostinguda per la Comunitat (ASC) es basa en la venda per avançat dels productes agroalimentaris mitjançant acords de col·laboració amb associacions de consumidors. Normalment la distribució es fa amb paneres que serveixen fruites i hortalisses fresques a preus raonables. Els agroturismes a Nord-amèrica també s'han convertit en una poderosa eina de venda directa (al Quebec, de 191 agroturismes n'hi ha 141 que venen els seus propis productes al públic).

Altres iniciatives són la distribució a domicili, els mercats de productes locals i ecològics, l'aprovisionament de les institucions públiques (guarderies, escoles i hospitals), el subministrament a la restauració i la venda directa a la pròpia granja. De cada cop els aliments locals i ecològics estan més valorats. S'està generant un model alimentari i de comerç just digne de ser pres en consideració.