A mesura que la mundialització de l'economia es va imposant, el
sistema alimentari més ens fuig més de les mans. A hores d'ara sols
quatre multinacionals comercialitzen la majoria dels aliments que
consumim. El més impactant d'aquest nou model alimentari és que es
fonamenta en el consum accelerat dels recursos naturals, la
destrucció de la biodiversitat, l'esclafament de les comunitats
locals i la supressió de la diversitat cultural dels pobles.
Competir en el mercat mundial d'aliments és francament difícil,
i per les poblacions dels països pobres és gairebé impossible. A
Lima mengen patates importades per les transnacionals, a Mèxic el
blat de les índies de cada cop més és extern i als mateixos Estats
Units els grangers són expulsats per les produccions
industrialitzades. La imposició de la gran distribució comercial,
amb centrals de compres unificades, té uns impactes devastadors
sobre els productors locals. Aquests és el cas a les Balears de
moltes grans superfícies que duen tota la carn de fora, fins i tot
envasada, i deixen els ramaders illencs sense cap possibilitat de
venda.
A Nord-amèrica existeix una preocupació creixent per l'alteració
del sistema alimentari. Els aliments que circulen per l'economia de
la globalització americana recorren una mitjana de 2.400 km abans
d'arribar als consumidors. Es calcula que 1/3 dels camions que es
mouen per les carreteres canadenques transporten aliments. I els
grups agroecològics de Mont-real diuen que una lletuga californiana
posada a Quebec necessita 36 vegades més energia consumida de
combustibles fòssils que no la que aportarà en calories als
consumidors. L'absurd sistema de comerç alimentari és una de les
causes del canvi climàtic galopant que estam patint. Al Quebec els
horticultors de cada cop són menys. Les 11.400 granges hortícoles
que hi havia el 1996 varen passar a 1.600 el 2001. En aquesta regió
canadenca cada dia es perden dues granges.
En aquest panorama és interessant d'observar i conèixer les
reaccions que als EUA i al Canadà es produeixen davant la
desaparició accelerada dels espais agrícoles, l'abandonament dels
pagesos i la imposició d'un sistema alimentari desnaturalitzat. A
hores d'ara sorprèn molt, en positiu, el teixit associatiu que
combina agricultors, cooperatives, consumidors, organitzacions de
comerç equitatiu, municipalitats i instituts públics. És dins
aquest clima de reacció alternativa que ha sorgit l'impuls a la
venda directa, l'agricultura de proximitat i l'Agricultura
Sostinguda per la Comunitat (ASC).
Les iniciatives solen néixer en l'àmbit local i tenen com a
objectiu que els productors participin en una major mesura del
guany que es realitza en la venda d'aliments (a hores d'ara la gran
distribució ja juga amb marges que poden arribar al 700% o 800%
d'increment sobre el preu pagat als productors). En contrapartida
permeten als consumidors adquirir uns aliments frescs, naturals i
produïts pels pagesos del seu entorn.
L'Agricultura Sostinguda per la Comunitat (ASC) es basa en la
venda per avançat dels productes agroalimentaris mitjançant acords
de col·laboració amb associacions de consumidors. Normalment la
distribució es fa amb paneres que serveixen fruites i hortalisses
fresques a preus raonables. Els agroturismes a Nord-amèrica també
s'han convertit en una poderosa eina de venda directa (al Quebec,
de 191 agroturismes n'hi ha 141 que venen els seus propis productes
al públic).
Altres iniciatives són la distribució a domicili, els mercats de
productes locals i ecològics, l'aprovisionament de les institucions
públiques (guarderies, escoles i hospitals), el subministrament a
la restauració i la venda directa a la pròpia granja. De cada cop
els aliments locals i ecològics estan més valorats. S'està generant
un model alimentari i de comerç just digne de ser pres en
consideració.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.