nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

El component nacionalista

És normal que la configuració de la nova majoria política doni lloc a comentaris per tots els gusts. Probablement al llarg de mesos i mesos farem voltes al tema. És evident que el PSOE assumeix un protagonisme molt important en aquesta nova legislatura pel fet d'ocupar totes les presidències. Un protagonisme reforçat i singular en relació a l'època del Pacte de Progrés, perquè assumeix la batlia de Palma que sens cap dubte és el gran escenari de la confrontació directa entre populars i socialistes. És a la capital on probablement més potencialitats de créixer tenen els d'Antich i és on hi ha més electors fronterers "capaços de passar d'un vot conservador a un vot socialista" dins el mapa electoral balear. Ara bé, estam davant un pacte i, en conseqüència, té altres components importants al seu interior. És evident que el segon gran component del pacte és el nacionalisme. Diria que el pacte és una gran aposta estratègica del nacionalisme i ho és per dues raons essencials. En primer terme, és una aposta estratègica del nacionalisme perquè era l'única formula que permetia corregir les agressions duites a terme pel Govern Matas: mitjans de comunicació públics i escola, bàsicament. En segon terme és una aposta estratègica perquè permet visualitzar les opcions ideològiques en confrontació. I en aquesta confrontació el nacionalisme és el tercer en discòrdia. Perquè aquest no és un Govern d'esquerres, almanco no ho és estrictament, perquè una de les forces que li donen suport i que és la que el fa possible ni s'hi declara ni ho és d'esquerres. El problema és el de sempre, el problema és que hi ha gent que s'entesta a analitzar la situació amb un únic criteri que és el clàssic dreta esquerra; des d'aquest apriorisme és lògic que hi hagi gent que no entengui el pacte. La solució per comprendre el pacte està a assumir i ser conscients que el dilema dreta esquerra no és l'únic criteri que empeny els partits a adoptar decisions i compromisos. Òbviament que diguem a part dels criteris més teòrics hi ha circumstàncies, diguem-ne més personals o que no tenen una explicació estrictament discursiva, però bé, crec que aquestes circumstàncies en tot cas són secundàries o accessòries en relació als principals motius que donen sentit al pacte. El que succeeix és que a les Illes Balears tenen representació partits que prioritzen com a tret identificatiu bàsic el nacionalisme. I si aquest és el seu tret identificatiu bàsic resulta lògic pensar que moltes decisions que prenguin estaran relaciones amb aquest tret identificatiu bàsic. Alguns obliden amb una facilitat que fa calfreds el que defensen els seus oponents polítics, i si s'obliden d'això és difícil que es puguin entendre perquè parlen amb dos registres distints. Doncs bé, hi ha una tesi força consistent que sosté que el nacionalisme també té o pot tenir una frontera electoral important amb el partit refundat pel Sr. Aznar. Consistent perquè a molts de pobles i ciutats aquest fet és una realitat incontestable. L'habilitat del PP l'anterior legislatura de progrés fou presentar aquest pactes i els seus actors com una operació perjudicial per al país. Es va dir que el 2003 s'havia votat amb la butxaca. La gran errada del pacte anterior fou el recel interior entre uns i altres i permetre que la percepció negativa econòmica s'escampàs. Tothom hauria de veure que pot guanyar amb el pacte. I el pacte ha de ser capaç de veure que la seva oferta econòmica és la més sòlida senzillament perquè és la que té més recorregut i la que té un projecte clar de futur per aquestes illes i no una improvisació massificadora hipotecadora de l'esdevenir. I no ens enganyem qui millor pot rendibilitzar aquest discurs econòmic de solidesa és precisament el nacionalisme perquè el nacionalisme no és més que l'autoafirmació del país en la seva capacitat de modernitzar i progressar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.