Llengua i país

11/07/07 0:00

Ahir un company em comentava que en temes lingüístics el nou Govern de les Illes Balears no parteix del mateix punt que fa quatre anys. Fa quatre anys hi havia un solar buit, em deia, ara hi ha runes i sobre runes és més complicada la reconstrucció. Efectivament aquest país necessita una política lingüística decidida i ferma, però no ens enganyem, el problema és molt més complex. La política lingüística no pot ser fruit de l'acció, per molt bona que sigui, d'una direcció general; la política lingüística reexida és fruit de l'actitud de tot un govern que se la creu, que l'admet, i que la posa en pràctica.

La cosa, ara per ara, no ha començat gaire bé. Sembla que alguns no recorden que des de fa desset anys existeix un decret, conegut com a decret 100, que obliga a tots els càrrecs públics a parlar en català quan actuïn com a tals.

Esperem que així ho faci la nova portaveu del Govern, Margarita Nájera, una persona que pot gestionar molt bé i que té capacitat de ser la portaveu "tot complint el decret que la obliga" del Govern.

El govern del Partit Popular tenia com a persona dedicada a la immigració Encarnación Pastor; l'actual tendrà Manolo Cámara. Esperem també que Cámara "tot complint el decret 100" faci veure als immigrants que és necessari integrar-se socialment, econòmicament i lingüísticament. Manolo Cámara té una capacitat més que sobrada per fer-ho.

En qualsevol cas, no seria lògic que si als funcionaris se'ls exigeix un nivell de coneixement de la llengua del país, els polítics també l'haguessin de tenir?

Són dues mostres que podrien anar seguides de les primeres declaracions del Conseller Albert Moragues, de la batlessa Calvo, etc. Si ells no són exemple, no compleixen la normativa i no parlen en català a les seves intervencions als mitjans difícilment la llengua avançarà. I no avançar significa retrocedir.