algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Més que un mòbil

El passat 29 de juny era una data esperada amb ansietat per part de molts, més de mig milió de persones, només als Estats Units. Tots ells són els feliços "o no" compradors de la darrera meravella d'Apple: l'iphone. Una galindaina que sembla estar cridada a marcar tendències en aquests aparells omnipresents dels nostres dies. La veritat és que més que marcar tendències, ve a recollir, a l'estil Apple, les que s'han anat configurant en aquest darrers temps: telèfon mòbil, pantalla tàctil, gestor de correu electrònic, música i més coses que, com que ja han estat llargament criticades i elogiades, no les repetiré aquí. D'entrada he de manifestar el meu agraïment, sincer i profund, a tota aquesta guarda de compradors compulsius que han fet llargues cues per accedir a un d'aquests aparells. Els he d'agrair que facin de provadors de la primera versió de l'aparell: les coses que no vagin bé les arreglaran i cal esperar que per quan estiguin a la venda per aquí les versions corregides funcionin molt millor. Aquest és un consell que mai no em cansaré de donar: no s'han de comprar mai les primeres versions de res, ni de cotxes, ni d'ordinadors, ni ... I és que, inevitablement, aquestes versions sempre tenen ca o cussa i fins que no s'han exhaurit i treuen la segona no ho arreglen, és així que aquests primers compradors "early adopters, que en diuen en anglès" fan una aportació inestimable al meu benestar, pel que fa a aquests estris i és que, si no hi fossin, no arribarien les versions corregides. La pregunta ara és què té de meravellós aquest estri que provoca la rauxa de tanta de gent i que han esperat impacients la seva aparició des que va ser anunciada mesos enrere per Steve Jobs. Doncs, pel que sembla, té una pantalla molt gran, a més de ser tàctil i un disseny característic d'Apple, en la línia dels ipods, la galindaina que ha tornat a posicionar aquesta empresa en el món amb milions d'unitats venudes i de les quals "sigui dit de passada" sí que en vaig comprar una de les de primera generació, la qual cosa només va servir per refermar la meva convicció sobre primeres versions. També té un sensor "acceleròmetre, en diuen" que permet saber si el tens de través o de per llarg, la qual cosa fa que la pantalla s'adapti a la posició. Un sensor d'infraroigs que desactiva les funcions tàctils de la pantalla quan te l'acostes a l'orella, així com un altre que ajusta la lluentor de la pantalla segons les condicions de llum de l'entorn. Tot un seguit de petites meravelles, cap d'elles essencialment nova, però que juntes en aquest aparell li donen aquest aire de gran innovació que li han aconseguit donar. No tot són flors i violes: Apple no és un proveïdor d'accés als serveis de telefonia i, per comptes de deixar que cada client faci servir el seu, de moment només funcionen amb l'operadora ATT, i això sembla que no ha acabat d'anar gaire bé, més enllà de les qüestions de principi, i és que sembla que hi ha hagut problemes per donar d'alta alguns d'aquests aparells com a telèfon. Ja s'ho poden imaginar: esperar més de mig any per tenir-ne, fer les cues pertinents, pagar els devers quatre-cents dòlars que costa, per després haver d'esperar encara més que l'operadora aconsegueixi resoldre els problemes que té per donar-te connexió. Jo tampoc no estaria content. D'altres crítiques vénen del cantó de la utilització que permet l'aparell dels sensors que té, doncs sembla que, de moment, Apple no permetrà que, per exemple, l'acceleròmetre sigui emprat "com fan alguns models d'altres fabricants" que mesurin distàncies recorregudes i d'altres indicadors vinculats a la pràctica esportiva. I és que una utilització intel·ligent "i, diguem-ne, menys fashion" d'aquests sensors podria servir per a tasques més necessàries i sensibles, com per exemple, la monitorització de persones grans que viuen soles i per a les quals, aquests sensors, podrien servir de detectors de pautes de comportament i poder actuar si alguna cosa no va bé. Tanmateix tampoc no crec que sigui una opció com per llençar coets, ja que hom comença així, amb objectius molt lloables, i s'acaba per convertir el mòbil en una mena de gran germà que delata tots els teus moviments. De fet ja hi ha recerques que fan servir aquests sensors i l'historial de trucades per predir el comportament futur de llurs propietaris. És així que, a tothom que em demana si ja en tenc un de comanat, els dic el mateix: que no fris gens ni una mica, trob que al meu ipod "el de tercera o quarta generació" encara li queda una llarga i fructífera vida útil. Mentrestant i per quan arribin per aquí, si no puc triar amb quina operadora ha d'anar, crec que no me'n compraré cap, per bonic i útil que pugui ser.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.