Sembla haver-hi coincidència general en el fet que el nou Govern té un aspecte molt millor que el de 1999. Que pareix ser més sòlid. Per què si és, com aquell, un Executiu fet a partir d'un pacte entre molts "fins a sis: PSOE, UM, PSM, EU-Verds, Eivissa pel Canvi i PSM-Verds" partits? La resposta és, primer de tot, en la gènesi. El pacte és entre PSOE i UM a partir de la convicció mútua que s'han d'ajudar i no, com abans, que cadascú s'ocupava de ca seva. L'experiència els ha duit a la convicció actual i, en conseqüència, decidiren que a totes les institucions hi serien tot dos. Això dóna molta més solidesa a cada un dels governs que comparteixen. Alhora, el nucli central, en ser tan ferm, desbaratà qualsevol possibilitat que torni a passar quelcom semblat a la rebel·lió en contra de 1999 i, per tant, el Bloc ha acabat acceptant l'acord, sumant-s'hi. Encara més, UM, al contrari de 1999, està en una situació que li permet no veure amb cap gelosia el clar liderat socialista i li ha donat suport a l'hora de dissenyar un Govern que és sobretot del PSOE en les àrees estratègiques, les quals atorguen al mateix temps el màxim pes al conjunt. I com a natural conseqüència, la figura del president, Francesc Antich, en resulta molt més reforçada que no fa vuit anys.
En aquest Govern és impossible que passi allò que passà el mateix estiu de 1999, quan unes cinc setmanes després de la seva constitució ja es produí una escletxa "sorda, però profunda" entre dos socis, sense que el president tengués la força per destituir els rebels. I com que aquests provaren la debilitat presidencial, al cap de nou mesos provocaren la primera crisi que llastrà el futur, ja que deixà a les clares l'extrema feblesa d'un invent que quedava així condemnat a funcionar per compartiments estancs. És a dir, a no funcionar. Ara, en canvi, la fortalesa presidencial, gràcies a l'acord absolut entre PSOE i UM, ha permès que Antich hagi fet saber que qualsevol intent de repetir allò d'abans serà extirpat quirúrgicament sense manies, via destitució immediata. I ningú no dubta que tant els socialistes com els nacionalistes estarien disposats a governar en minoria. Per tant, els marges d'autoritat d'Antich són infinitament més amples que el 1999.
El nucli del Pacte, per altra costat, ha permès al PSOE desenvolupar el viratge ideològic i estratègic que començà a fer tímidament fa dos anys. Arrenglerat a la perfecció amb el seu partit nacional, el balear no té cap dubte ara de cap a on ha de tirar, al contrari del socialisme de 1999 que errà el tir, o li sortí per la culata. Ara aposta per anar ocupant un espai centrista, moderat, sense estridències i destinat a pescar vot "a partir de la gestió institucional" en àmbits socials que són raonablement susceptibles de ser pescats i no està, com abans, obsessionat amb disputar grapats de vots d'altres pesqueres que tanmateix tendrà. Per exemplificar el viratge i demostrar la intenció necessitava un fitxatge fort, de gran pes polític: Margarita Nájera. Antich l'ha volguda a la conselleria de Treball i, a més, l'ha feta portaveu. Té un perfil perfecte per assolir la missió. És castellanoparlant, la qual cosa dóna un aire de normalitat al PSOE, amb coherència amb la seva base sociològica, que no tenia els darrers anys "també s'ha de destacar igual normalitat en el portaveu parlamentari, Antoni Diéguez", i, sobretot, pel seu perfil polític pot fer molt de «mal» des de la conselleria de Treball. Nájera pertany a un grup difús, originari de Calvià, format per sindicalistes d'UGT, empresaris, gents del PSOE i, també, del PP "ha demanat a un director general de l'equip anterior que segueixi en el càrrec" que té molta mà esquerra amb l'empresariat i treballadors. Per aquí hi ha l'objectiu estratègic del PSOE. El «model» socialista a Calvià de Nájera serà ara el general a Mallorca. En resum, estam davamt d'un Govern sòlid gràcies al nucli PSOE-UM, i, a més, molt ben pensat per part dels socialistes. Ara sí és un Govern de veres i no, com el de 1999, un simple repartiment de conselleries sense ordre ni concert.
