Fa quinze dies parlàvem de «canvi de règim». La diferència entre un canvi de Govern propi de l'alternança democràtica i un canvi de règim és que en el segon cas cal aixecar les estores i obrir les finestres perquè hi entri aire fresc.

Un servidor s'estima més no fer-se gaires il·lusions ni fabricar-se gaires expectatives respecte a la gestió dels nous governants. S'estima més mantenir-se vigilant i acopiar petites alegries (la recuperació dels premis Ciutat de Palma en la seva versió democràtica, és a dir en la llengua pròpia de la ciutat de Palma i sense imposicions de règims autoritaris sigui el de Franco o el de Matas, n'és una d'aquestes), a l'espera de les decepcions. Que també arribaran.

Matas, Estaras, Cirer i companyia plantejaren una campanya electoral tal com havien governat: o tot o res. Democràticament han quedat fora res, i ara no valen les llàgrimes de cocodril en forma de proposta perquè governi la llista més votada, (quan tothom sap que del que es tracta és que governi la llista menys odiada). Ni tampoc esgrimir el 47% de l'electorat. Quan un intenta un salt mortal no serveix de res quedar-se a pocs centímetres d'aconseguir-lo.

Efectivament la pràctica governamental del PP ha resultat extremadament sectària. Tot per als nostres, res per als altres.
Ara cal que els nous governants progressistes i nacionalistes es posin a governar, de manera democràtica, sense partidismes, ni sectarismes. Que governin per a tothom.

Però això no lleva que molts ciutadans, entre els quals m'hi podeu comptar, volem saber totes les mangarrufes i pràctiques antidemocràtiques que s'han fet aquests darrers quatre anys.

Hi ha massa preguntes que queden a l'aire i que són importants per al futur de la nostra democràcia. Cal que els governants progressistes i nacionalistes expliquin tot allò que puguin esbrinar sobre les pràctiques sectàries i antipluralistes del Govern Matas.

El primer que cal aclarir és la tocata i fuga protagonitzada per Jaume Matas a què respon exactament i quants doblers i quants anys ens costarà als ciutadans de les Balears la seva gestió.

Els ciutadans de les Illes Balears tenim dret a saber: â"Quina milionada d'euros públics ens ha costat la potenciació de la imatge de Jaume Matas i la crispació política de la qual s'alimentava políticament?

â"Que s'ha gastat el Govern a afavorir el desembarc d'empreses de fora amb l'únic objectiu de completar la neocolonització econòmica de les Balears?

â"Quants doblers ens ha costat als illencs mantenir els negocis ruïnosos de l'hoteler Gabriel Barceló, instigador de l'atac a la cultura de les Balears a través del mitjà de comunicació del qual n'és president «honorífic».

â"Quants de doblers i recursos públics s'han abocat a potenciar el diari responsable de la crispació política i que s'ha dedicat a perseguir gent honrada i a tapar casos com el de corrupció urbanística a Andratx?

â"Quants de doblers públics han rebut grupúsculs parafeixistes contraris a l'estatut de les Illes Balears com el Circulo Balear o els diferents xiringuitos del subvencionat professional Pérez Argüelles.

â"Quins negocis tenen en comú Vicenç Grande i el gerent del PP i de la Fundació Antoni Maura (i cunyat de Jaume Matas) Fernando Areal?
â"Quants doblers han cobrat els periodistes del règim per defensar les indefensables pràctiques de Matas i els seus?
â"Què ens ha costat als ciutadans de les Illes Balears tota la cort de mitjans de comunicació que s'han dedicat de manera absolutament sectària a lloar la figura de Matas i a insultar, manipular i difamar els dissidents del règim (des dels públics com IB3, fins a la mala fi de gratuïts i digitals que han xuclat de la mamella pública).

Hi ha moltes més preguntes, però hi haurà temps de formular-les...
Només demanam que els governants facin allò que proposava Rosa estaràs i el seu aire fresc.