Fa quinze dies parlàvem de «canvi de règim». La diferència entre
un canvi de Govern propi de l'alternança democràtica i un canvi de
règim és que en el segon cas cal aixecar les estores i obrir les
finestres perquè hi entri aire fresc.
Un servidor s'estima més no fer-se gaires il·lusions ni
fabricar-se gaires expectatives respecte a la gestió dels nous
governants. S'estima més mantenir-se vigilant i acopiar petites
alegries (la recuperació dels premis Ciutat de Palma en la seva
versió democràtica, és a dir en la llengua pròpia de la ciutat de
Palma i sense imposicions de règims autoritaris sigui el de Franco
o el de Matas, n'és una d'aquestes), a l'espera de les decepcions.
Que també arribaran.
Matas, Estaras, Cirer i companyia plantejaren una campanya
electoral tal com havien governat: o tot o res. Democràticament han
quedat fora res, i ara no valen les llàgrimes de cocodril en forma
de proposta perquè governi la llista més votada, (quan tothom sap
que del que es tracta és que governi la llista menys odiada). Ni
tampoc esgrimir el 47% de l'electorat. Quan un intenta un salt
mortal no serveix de res quedar-se a pocs centímetres
d'aconseguir-lo.
Efectivament la pràctica governamental del PP ha resultat
extremadament sectària. Tot per als nostres, res per als
altres.
Ara cal que els nous governants progressistes i nacionalistes es
posin a governar, de manera democràtica, sense partidismes, ni
sectarismes. Que governin per a tothom.
Però això no lleva que molts ciutadans, entre els quals m'hi
podeu comptar, volem saber totes les mangarrufes i pràctiques
antidemocràtiques que s'han fet aquests darrers quatre anys.
Hi ha massa preguntes que queden a l'aire i que són importants
per al futur de la nostra democràcia. Cal que els governants
progressistes i nacionalistes expliquin tot allò que puguin
esbrinar sobre les pràctiques sectàries i antipluralistes del
Govern Matas.
El primer que cal aclarir és la tocata i fuga protagonitzada per
Jaume Matas a què respon exactament i quants doblers i quants anys
ens costarà als ciutadans de les Balears la seva gestió.
Els ciutadans de les Illes Balears tenim dret a saber: â"Quina
milionada d'euros públics ens ha costat la potenciació de la imatge
de Jaume Matas i la crispació política de la qual s'alimentava
políticament?
â"Que s'ha gastat el Govern a afavorir el desembarc d'empreses
de fora amb l'únic objectiu de completar la neocolonització
econòmica de les Balears?
â"Quants doblers ens ha costat als illencs mantenir els negocis
ruïnosos de l'hoteler Gabriel Barceló, instigador de l'atac a la
cultura de les Balears a través del mitjà de comunicació del qual
n'és president «honorífic».
â"Quants de doblers i recursos públics s'han abocat a potenciar
el diari responsable de la crispació política i que s'ha dedicat a
perseguir gent honrada i a tapar casos com el de corrupció
urbanística a Andratx?
â"Quants de doblers públics han rebut grupúsculs parafeixistes
contraris a l'estatut de les Illes Balears com el Circulo Balear o
els diferents xiringuitos del subvencionat professional Pérez
Argüelles.
â"Quins negocis tenen en comú Vicenç Grande i el gerent del PP i
de la Fundació Antoni Maura (i cunyat de Jaume Matas) Fernando
Areal?
â"Quants doblers han cobrat els periodistes del règim per defensar
les indefensables pràctiques de Matas i els seus?
â"Què ens ha costat als ciutadans de les Illes Balears tota la cort
de mitjans de comunicació que s'han dedicat de manera absolutament
sectària a lloar la figura de Matas i a insultar, manipular i
difamar els dissidents del règim (des dels públics com IB3, fins a
la mala fi de gratuïts i digitals que han xuclat de la mamella
pública).
Hi ha moltes més preguntes, però hi haurà temps de
formular-les...
Només demanam que els governants facin allò que proposava Rosa
estaràs i el seu aire fresc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.