L'anunci del Govern central que transferirà la gestió del parc nacional de Cabrera a finals d'any constitueix una gran passa de cara a potenciar el subarxipèlag i a convertir-lo en autèntic símbol de proteccionisme per a tota la Mediterrània. Val a dir que la tasca feta fins ara pels tècnics de Medi Ambient ha estat excel·lent. També la presència de l'Exèrcit és tota una garantia a l'hora de mantenir aquesta preservació. Tanmateix, és importantíssim que el Govern balear assumeixi el gruix de les responsabilitats sobre una de les darreres joies intactes del Mare Nostrum occidental. Cabrera és part indestriable de la història de Mallorca i de les Balears des de temps immemorials. El seu subsòl terrestre i els seus fons marins contenen una part cabdal del patrimoni històric, artístic i de la memòria col·lectiva comuna. Les empremtes de les diferents civilitzacions que han forjat la personalitat balear romanen allà, en part encara pendents de ser estudiades i analitzades, i divulgades les seves fites per escoles i centres de formació. Cabrera s'ha de convertir en l'orgull d'un país que ha patit sobreexplotació urbanística en el darrer mig segle. També el centre d'interpretació del subarxipèlag, ubicat a la Colònia de Sant Jordi, ha de ser tot un exemple de promoció i valoració de la zona. Com és lògic, s'han de controlar amb enteniment les visites, però donant l'oportunitat perquè tothom conegui aquest paradís.

Arriba una nova ocasió d'ampliar la capacitat balear a l'hora de gestionar el patrimoni natural. Cal ser escrupolosament modèlics, també en l'aspecte promocional. Cabrera és una excel·lent eina que serveix de contrapunt al menyspreatiu concepte de «balearització». El futur de l'Arxipèlag com a reclam turístic passa per avançar en sensibilitat mediambiental i per ampliar, a altres bandes i amb seny, el patrimoni públic illenc.