No volen perdre temps, i això és bo. Conten, els que han pogut recollir les miques informatives que se'ls escapen, que avui mateix, just després de prometre el càrrec, el president Antich ja signarà el decret de nomenament dels nous consellers. Ahir, quan ja tard escrivia aquestes línies, encara no hi havia manera de completar la travessa de noms. No crec que sigui per tenir menys emprenyats els descartats o «descarterats», per ser més exactes, alguns dels quals fa setmanes que assagen davant del mirall. Anècdotes a oblidar ràpidament i a substituir per la feina que prometen fer els elegits a partir de dilluns mateix. Ens convé a tots que comencin amb les prioritats clares, que no deixin per més endavant les decisions conflictives que tanta remor generaran en la dreta òrfena de cotxes oficials ni que ajornin aquelles accions polítiques que els votants d'aquest govern voldríem veure convertides en realitats i estendards d'una altra manera d'entendre la política i el futur del país. Facin el que facin, per favor, ho facin en un altre estil, més transparent i amb vocació de servei públic. === Els orfes de cadires oficials ja han advertit que no concediran els 100 dies de cortesia. Tampoc no esperàvem cortesia d'ells, si hem de ser sincers, ni altres formes que les demostrades en aquesta legislatura piconadora. La intervenció de la regent Estaràs en el debat d'investidura va ser la prova de quin llautó mostren. Convé recordar que la representant d'aquells que han constituït la més gran xarxa de mitjans de comunicació a les ordres del govern després de la desapareguda Prensa del Movimiento tengué la gosadia (barra?) de demanar al president Antich que complís la promesa de presentar un nou estatut pels medis institucionals i que s'hi reflecteixi l'obligatorietat que el director d'IB3 sigui votat pels 2/3 del Parlament. Si demanar-ho ja és demostratiu del tarannà dels sense complexos, recordar, en el mateix discurs, que ells només volien nomenar-lo per majoria simple, ja frega la boutade i incapacita qui ho diu per ser un interlocutor de qui s'espera franquesa i lleialtat institucional. === Jo, com vaig demanar abans i deman ara, m'agradaria que el nou estatut fos reflex d'una nova manera de fer política. Si, a més, els grups parlamentaris que donen suport al senyor Antich rebutjassin fer el colló amb preguntes al seu govern en els plens, tots hi guanyaríem. De deixar de fer el paperot d'intervenir amb un llistat de greuges al propi (en tots els sentits) govern en els debats de política general, ja ni en parl però seria una agradable sorpresa. I no hi seria de més, acabar per decret amb la Llei d'Acompanyament i que d'una vegada per totes fos història això de governar d'esquenes al Parlament. No som tan boiano de creure que qualsevol d'aquests avanços democràtics no pot tornar enrere quan tornin els desacomplexats que no creuen en el parlamentarisme. Però qualque diferència hi ha d'haver amb els que sí ho fan.