Fa cosa de mig any, si no recordo malament, en una d'aquestes
tristes i poc concorregudes assemblees de l'AELC, arran d'un
encertadíssim article del Sr. Capellà, vam coincidir B. Mesquida i
servidor a l'hora de proposar una assemblea extraordinària, per
allò de debatre amb la totalitat dels socis d'aquest sindicat,
quina havia de ser la nostra postura. Saber quina era la tendència
majoritària, de cara a la fira dels editors, que es durà a terme la
propera tardor. De passada, proposàvem, també, posicionar-nos
davant el que s'estava fent a Eivissa i en altres indrets, per allò
de donar suport a altres col·lectius, no limitar-nos a mirar cap a
l'altre costat. No foren ateses aquestes propostes, tot i que
consten a l'acta del dia. La cosa quedà així, enlaire. El més
escandalós era, i és, que d'una decisió política de Matas se'n fes
un dogma de fe alhora que el senyor Janer passés a ser jutge suprem
dels veredictes més delicats, els que afecten la vanitat de tots
nosaltres. La postura del sindicat fou d'escàndol i d'indignació
per part d'alguns socis que ens trobam a l'expectativa del rumb que
agafarà aquest vaixell, amb una tripulació de mil persones que
algun tipus d'opinió tindran. Per ara, encara, no en sabem res, tot
i que coneixem que l'actual president illenc, el Sr. Bezares,
mostra, d'entrada, la coherència que sempre l'ha caracteritzat a
l'hora de tractar les qüestions de País. Ens ha manifestat,
recentment, la seva intenció i voluntat de fer possible algun
canvi, en el sentit de poder tornar a la normalitat que representa
l' IRL.
En l'assemblea esmentada, el nostre cavall de batalla fou la
tria dels autors, per part d'algú triat per Matas, que en aquests
moments només representa un cadàver polític en descomposició.
Aquesta tria que correspon gairebé als editors, si es complementa,
ha de rebre el suport de l'opinió del conjunt de companys i
companyes en la seva totalitat. Aquesta era la nostra proposta, i
en això ens trobàvem quan un d'aquests llepaculs que viuen sempre a
l'ombra i de l'ombra del poder, hi hagi qui hi hagi, llançà el
dard: â"No hi deus voler anar tu?
Res més lluny que això, en algú que aprèn a escriure, que no porta
en el seu bagatge cap títol que s'ho mereixi, mentre l'editor en
digui el contrari. No hi ha cap obreta que legitimi a servidor, tot
i que mil exemplars venuts d'una novel·letxa són quelcom més que la
fesomia trista dels llepaculs de sempre.
Ara bé, com a socis de l'AELC, i per això som un parell que ens
trobam a l'expectativa de continuar o marxar, podem dir-hi la
nostra i proposar que la resta de companys, en la seva totalitat
total, hi diguin la seva i saber quin és el rumb. No és el mateix:
A.M. Alcover, J. Alcover, S. Galmés, Rosselló-Pòrcel, B. Bonet, B.
Porcel, A. Serra, Ll. Capellà... i una llarga llista que els
editors saben i coneixen, obres que suposen un motiu d'orgull, molt
més objectiu, que ens obre en un futur les portes a la resta i que
contrasta amb el llistat amical dels quatre afavorits de sempre,
que ens porta directament al ridícul de les capelletes més
falsament consagrades.
Com a llibreter, també es pot opinar i confirmar que l'IEB era
un cadàver que Matas va desenterrar per la seva fam de
secessionisme. Ni arriben tots els llibres que publiquen a les
botigues, per a ser servits a un públic per igual, ni són criteris
només editorials o culturals els que sempre n'impulsen l'edició.
Els doblers sí que són públics. Per altra banda, agradi o no la
línia que se segueix, hi ha una tasca feta a respectar, ni que
sigui pels doblers de tots. Ara, d'aquí que això i altres foscos
motius legitimin l'institut per convertir els autors catalans de
Mallorca en un mer producte balear hi ha un abisme, el mateix que
s'obre entre nosaltres cada cop que no es debat un tema, cada cop
que algun representant s'abaixa els calçons per quatre euros o cada
cop que un mortal recorda a l'altre que afortunadament també ho és.
Personalment, abans que esdevenir un producte balear i no anar amb
la resta de companys dels PC, prefereixo que enretireu el meu nom
d'aquest patètic projecte que s'anuncia en aquesta carta que l'AELC
i l'IEB ens adreça als socis, aquests dies, per partida doble i
assegurant-nos que els nostres noms hi haurien de ser amb el de les
obretes que no s'han molestat a indexar en la seva base de dades.
Massa feina per tan pocs doblers! Es pot acabar fent un ridícul
espantós volent fer content a tothom. Servidor no ha d'anar enlloc,
gràcies.
El millor que es podria fer, és fer les coses amb dignitat i no
pensant que tothom porta un preu escrit. Per tant, companys i
companyes, benvolguts mandataris que constituïu, aquests dies, el
nou Govern, ens hauríem d'afanyar a redreçar aquesta vergonyosa
situació i deixar-nos d'historietes. Tots els arguments que aquests
darrers quatre anys han legitimat la infàmia i la repartidora de
sempre com a mal menor, són tan indignes i vergonyosos com les
desafortunades postures manifestades aquests dies per aquest
representant de les agències de viatge que per por de perdre el seu
lloc assegura als clients, per allò que no gosin anul·lar les seves
reserves, que no s'amoïnin, que el Iemen és tan insegur com ho pot
ser Londres o Glasgow, i queda tan a pler.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.