nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
11°

Comença a parèixer una fatalitat

Ara fa vuit anys, la primera vegada que el senyor Jaume Matas va perdre el poder a les eleccions autonòmiques, eren molts els del PP que proclamaven la victòria electoral, en un gest una mica insidiós, ja que s'insinuava i molt més que tot el que no fos un govern amb el PP era una usurpació de la legitimitat democràtica. Un d'aquells dies de negociacions, servidor vaig tenir l'honor de ser receptor del judici d'un «històric» del PP, aleshores encara no tan històric, ja que fins feia poc havia exercit poder déu n'hi do. «Diuen que hem guanyat les eleccions i no és vera. Les eleccions se fan perquè es pugui formar govern, i nosaltres no podrem formar govern, de manera que, amb més vots o amb manco, hem perdut les eleccions. Som els més votats, però no hi ha ningú que vulgui anar amb nosaltres: vet aquí per què hem perdut». La clarividència del pagès que era, bon caçador i jugador de cartes, il·luminà el polític. Va ser el primer, que jo sàpiga, a reconèixer els fets. Els seus camarades encara tardaren algun temps a relativitzar els seus resultats electorals i a acceptar de molt mala gana que la democràcia són tots plegats, que la democràcia també dóna valor a les opcions minoritàries.

Ara ens hem trobat amb la mateixa endemesa. S'ha pretès insinuar i més la legitimitat dels pactes "la famosa «segona volta als despatxos» del gran estadista senyor Jaume Matas; l'actitud de Rosa Estaràs (matisada assenyadament dos dies després de la seva sortida de to). I és una llàstima que aquestes persones, en lloc d'enarborar arguments que a hores d'ara ens causen un tedi siberià, no obrin les portes a una consideració més realista dels fets. Allò que haurien de començar a entendre és que ningú, és a dir: n-i-n-g-ú, ningú no vol anar amb ells, no els estima ningú, ningú no vol fer aliances a curt termini amb el PP. Deu ser per alguna cosa: preguntar-s'ho seria un bon punt de partida. Als pobles, sempre hi ha algú amb qui ningú no vol tenir tractes; i aquesta voluntat es confirma quan un o altre fa una excepció: fatalment acaba penedint-se. A la nostra política comunitària, aquest personatge amb qui la gent no vol tenir tractes és el PP. I no tenir-hi tractes és categòricament legítim, perfectament democràtic "i, sobretot, sobretot, molt assenyat en les actuals circumstàncies. No tendria per què ser així, però, com diu "i servidor repetesc" un amic meu, les coses amb el PP sempre acaben malament. I no és una fatalitat, però comença a parèixer-ho.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.