L'actual cap del PP Balear, Rosa Estaràs, volguè ahir donar imatge de descrispació fent moixonies davant les càmeres al pròxim president, Francesc Antich. Està bé que la màxima responsable de l'oposició demostri aquesta actitud tan dolça, però l'important és que la imatge de respecte i oposició constructiva, tal com ha de correspondre a un partit de centredreta moderat i coherent, no sigui flor d'un dia. Rosa Estaràs protagonitzà el mes passat un dels finals de campanya més desfermats i histèrics que es recorden. Aquesta actitud va tenir, sens dubte, el seu efecte en el fet que el PP no assolís la majoria absoluta i, a més, trencàs els darrers ponts que li haguessin permès cercar qualque tipus de pacte. Els atacs més ferotges d'Estaràs foren contra UM, i ara el PP, en part, paga la factura d'aquella ira sense mesura.

Aquesta travessia del desert que ara inicien els conservadors els hauria de servir per escometre un important període de reflexió interna. Sense un imprescindible viatge al centre, l'aïllament serà molt gran. El nou Govern Antich no serà el del 1999, quan es trobava tot sol perquè a Madrid manava Aznar. Ara és diferent. El suport de Zapatero serà gran. Si l'estil Rosa de la passada campanya es manté, enfortiran cada cop més el Govern de Progrés .