Aquests darrers dies de negociacions, i durant la representació dels desencontres, molta gent s'ha apuntat la rebequeria que ha protagonitzat el que queda del PSM. Ja havia creat prou indignació la maniobra que es dugué a terme, per a impedir que anassin juntes l'Entesa i ERC. Tot plegat passava per obrir velles ferides, car la formació liderada pel sr. Barceló és l'única força a Mallorca que encara ha de fer alguna lectura de la desfeta de fa quatre anys. En aquest context, contrasta, i molt, el tracte que han rebut alguns personatges que marxaren a temps i que han seguit fent feina de la bona. Si el PSM ha mesurat prou bé les seves forces i les pensa conjugar amb una mica de coherència, és una incògnita que es resoldrà en aquesta engrescadora legislatura que comença. Per altra banda, el sentit de País que han demostrat el batle de Vilafranca i el fill d'en Damià Cànova és admirable.
Començant de zero amb la seva nova formació, en Jaume Sansó ha demostrat, un cop més, que és un talent polític en potència. La seva postura sempre dialogant (que ve de molt enrere i que no deixa fora ningú) ha obert les portes a noves etapes en no pocs consistoris, ha marcat la tendència. En Biel Huguet ha demostrat tenir les fites ben netes i ha estat un home clau a l'hora de sumar en el total dels totals. No només ha contribuït a formar quinze governs municipals, ha fet possible que el Bloc fos viable en la seva absència i per allò de no restar, de forma molt coherent, amb visió de futur, no presentant-se al Parlament. Molt probablement la força d'aquest petit partit anirà en augment els propers anys, i esdevindrà un espai integrador (i frontissa) pellucant el vot catalanista que s'anava perdent per l'esquerda de l'elitisme.
El que té realment d'històrica, aquesta nova etapa que comença, és que mentre a Ciutat es consolida un bipartidisme d'anar per casa, aquest nou repte el lidera la mal anomenada part forana de Mallorca, que és en certa manera, el que alguns polítics no poden consentir. Es fixin en el retret que fan al president Antich, sempre és el mateix, per part dels provincians de sempre.
