El Reial Mallorca entrà a la història. Fou un èxit espectacular per un club modest, que culminava la feina feta durant anys per Mateu Alemany amb l'anuència del Grupo Zeta. Però no els vull parlar avui del president, ni de l'entrenador, ni de Samuel Etoo, que es bastà sol per decidir la Copa, ni de les mil i una anècdotes que es produïren a la llotja, o al posterior sopar de celebració. Dos records em vénen al cap de forma immediata en pensar en la Copa del Rei conquerida a Elx davant el Recreativo de Huelva. Un de bo i un altre de xerec. El pitjor fou quan em comunicaren per telèfon "ja era a la sala de premsa del Martínez Valero" la mort del company i mestre de periodistes Gabriel Genovart. El millor fa referència a la massiva resposta de l'afició del Reial Mallorca. Fou extraordinari, meravellós, sensacional. Una inmensa demostració de mallorquinisme i mallorquinitat. Repetir-ho és complicat, però no impossible. En poden estar ben segurs.