A l'article de dimecres passat s'analitzava el vot "urbà" i se feia referència al creixent bipartidisme que tant a Balears com, sobretot, a Mallorca estaven demostrant els electors en els darrers comicis. Ho paga d'analitzar més a fons aquest fenomen. Perquè d'entendre'l en dependrà en bona part la capacitat de supervivència dels petits partits "Bloc i UM" i, també, la capacitat d'incrementar-lo dels grans, en especial el PSOE ja que el PP tan enorme volum de vot que difícilment el pugui augmentar.

Al conjunt regional el bipartidisme (PP+PSOE) ha representat el 70'3% dels vots vàlids emesos el 1983; el 69% el 1987; el 1991 no es pot conèixer al detall perquè el PP va fer coalició amb UM, però si consideram un 6%-7% pels nacionalistes (que és el que amb posterioritat fan de mitjana) seria al voltant del 70%-71%; el 1995 el 68'7%; el 1999 tornam a tenir el problema de les coalicions, en aquest cas del PSOE, que la féu amb la resta de l'esquerra a les Pitiüses, igual que el 2003 i 2007 i, per tant, no hi ha més remei que aventurar que tota la resta aporta una part semblant al que aportà quan es presentà per separat en el seu millor moment (1995), que va ser "sobre el total balear" al voltant del 1'5%, de la qual cosa resultaria que PP+PSOE sumarien entorn del 68%-69%; el 2003, i fent la mateixa operació aventurada de restar l'aportació de les restes esquerranes d'Eivissa-Formentera, la combinació bipartidista ja s'enfila al 73'6%; i, finalment, el 2007 s'enlaira al voltant del 76% (comptant el vot socialista a la coalició eivissenca)
A Mallorca, on és més fàcil veure-ho perquè les candidatures són nítides amb l'excepció de 1991, PP+PSOE sumaren el 1983 el 68'9% dels vots, el 1987 el 66'7%, el 1991 (fent la mateixa operació de resta del teòricament aportat per UM a la coalició amb el PP) entre el 67% i el 68%, el 1995 el 67'3%, el 1999 el 67'5%, el 2003 el 71% i el 2007 (en vots al Parlament, sense comptar els residents absents) el 76'2 per cent.

És a dir que la progressió del bipartidisme se manté a Balears entre el 68% i 70%-71% dels vots durant les cinc primeres convocatòries electorals (1983-1999); mentre que a Mallorca se manifesta en el mateix període amb registres lleugerament menors: entre el 66'7% i el 68'9%. En les dues seqüències se produeix un significatiu tall el 2003, quan el vot al PP+PSOE s'eleva bastant per sobre del que era habitual arribant a la darrera ocasió, tant a Balears com a Mallorca, fins el 76%. I una altra dada important: el diferencial mallorquí favorable als petits partits "que són tots ells nacionalistes o autoctonistes" s'esvaeix en les dues darreres convocatòries ja que el bipartidisme segella registres idèntics en la última ocasió: 76%.

És obvi que el creixement del bipartidisme en els darrers anys es deu, per una banda, al manteniment del vot del PP i, per l'altra, al començament de la recuperació del vot socialista, el qual, tanmateix, segueix estant molt per sota del conservador: gairebé 20 punts a Balears i 17 a Mallorca. És a dir que ens trobam davant d'un bipartidisme que és "com l'ha definit el sociòleg Antoni Tarabini" encara asimètric, descompensat i imperfecte. Però així i tot està creixent molt, de tal manera que més de 3 de cada 4 votats optaren per ell el 27 de maig. No podem saber què passarà en el futur però a la vista del que ha passat fins ara i del fet que el PSOE té els instruments (presidències), el context (la situació dolenta del PP balear) i pareix que també la voluntat d'enfortir-se com a partit per créixer electoralment, combinat tot això amb el fet que el PP no és creïble "per la realitat sociològica balear i mallorquina que és majoritàriament conservadora" que resti mai grans quantitats de percentatge, doncs el bipartidisme a la regió i a l'illa no és només que gaudeixi ara "que en efecte és així" de molt bona salut sinó que tot apunta que seguirà creixent en el futur.