Tantes me'n digues

López Tena.-Dijous passat, l'autor de "Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràciaâ" va explicar a Palma la seva experiència com a vocal del Consell General del Poder Judicial. I ara que tant celebram la Transició resulta que, per allò que va explicar el notable jurista, Espanya no ha canviat gaire en els darrers trenta anys. Per exemple: els membres de la més alta instància del poder judicial no saben parlar més que l'espanyol. A diferència de Jordi Pujol, que domina moltes llengües, els presidents del govern espanyols (tret, si de cas, de Calvo Sotelo, que no ho sé) no han pogut parlar mai amb governants estrangers sense intèrpret. Espanya és diferent de Catalunya, però és igual a si mateixa. També va explicar que els seus col·legues juristes tenen un món que comença en el futbol i acaba en les caceres. Com a La escopeta nacional de Berlanga, és en aquests entreteniments que molts d'ells han aconseguit la seva canongia. Cap d'ells, en canvi, sabia que a Madrid s'hi feia una fira d'art anomenada ARCO. I tots, especialment els "conservadorsâ", tenen assumit que no han de llegir cap dels dictàmens que els sotmeten a votació: els basta seguir les instruccions de la superioritat, amb entusiasme si es tracta de fotre Catalunya.

Hisenda.- Ara que tots sabem que les negociacions per establir nous governs es duen molt millor que fa vuit anys, tant en les formes com, genèricament, en els continguts, és arribada l'hora d'alertar sobre el principal error que cometé el PSOE en aquell moment: una política pressupostària pretesament ortodoxa. En Joan Mesquida, principal responsable del fracàs electoral consegüent, en sortí il·lès: molt ben considerat per tothom (i especialment pel PP!), fou l'únic membre del govern derrotat que prosperà i ara és Director General de la Guàrdia Civil. Amb l'excusa d'evitar el dèficit, mantingué a pa i aigua totes les conselleries de despesa, tant les d'inversió productiva com les de polítiques socials. Per entendre que qui amb al·lots es colga, compixat s'aixeca, basta comparar els tres quilòmetres d'autovia de la Universitat que féu, en total, el Pacte de Progrés, amb els que ha fet el PP aquests darrers quatre anys. La vertadera ortodòxia és que el govern faci les inversions que demana el nostre nivell d'activitat econòmica, i la despesa social que necessita i es mereix la nostra societat. I si els euros no basten i no els volen manllevar, que els treguin de Madrid, que allà en guarden molts (els nostres, sense anar més lluny).