L'autocita és una malaltia freqüent entre els articulistes. Deu
ser que avui m'he oblidat la pastilla que m'hi vacuna perquè tot
d'una que sentit les paraules de l'expresident Matas he recordat el
titular d'un article meu de fa just una setmana. Promet duplicar la
dosi a partir de demà però avui deixau-me dir que ja ho deia: El
matisme s'ha acabat. No és greu (Diari de Balears, 15 de maig de
2007). I s'ha acabat com començà: per pur interès personal del seu
inventor. És significatiu i defineix el personatge que, lluny de
fer la més mínima autocrítica i després de ser l'únic president que
ha duit el PP a l'oposició i per dues vegades, en el seu comiat es
dedicà a criticar als altres amb un argument curiós sorgit de la
seva boca: a UM els han mogut els interessos polítics. Els
interessos dels altres, polítics o personals, són il·lícits i
espuris, els seus, personals o polítics, no. Que s'ho faci mirar; o
no, que ja no ens afecta.
Afecta al seu partit, al qui diu estimar tant com a les Balears
i, per això, els abandona. Al petit país, el deixa amb una economia
especulativa de destrucció del territori i els índex més obscens
d'abandonament escolar, de matrícules universitàries i
d'investigació i recerca. Al gran partit, amb una tumoral
excrescència ultradretana que només fa quatre anys no era ni un
molest gra en el cul. Amb aquest panorama es permet dir que pateix
pel país, ara que no estarà en les seves mans, i té fe en el
partit, perquè és ell el que nomena marmessors. En el fons, tot
gira al voltant seu; que per això és diu matisme. Als centenars de
confiats militants que el mes que ve no tenen el sou segur "gràcies
a la incapacitat de don Jaume d'aparentar ser un aliat fiable" els
deu omplir d'orgull veure que el seu president deixa el patató de
l'escó de cap de l'oposició per anar a fer les amèriques després de
ser el major responsable del fitxatge del batle Hidalgo,
d'aparèixer en públic suport del batle Del Olmo, de no haver tallat
rasputinians caps, d'haver demostrat manca d'il·lusió per
encapçalar la llista al Consell de Mallorca, d'haver fet el bufa
amb els madrilenys benestants, d'haver-se comprat un casal
desproporcionat al seu sou i possibles, d'haver plantejat una
campanya a tot o res... Un orgull tenir un president així que
abandona el vaixell quan van mal dades.
Com que sol caure dues vegades amb la mateixa pedra, ara torna a
dir que la senyora Estaràs és l'esperança blanca del partit. Ho
repetí a la campanya electoral i l'esperança del partit s'entaferrà
una hòstia tan forta que, de la inflor, encara no ha obert boca.
Això sí: aquell que a mitjan legislatura anterior li alçà el cul i
li plantejà un torcebraços, ara campa guanyador a Calvià i,
pressuposts municipals a la mà, engreixa l'exèrcit «sense
complexos» que s'enfrontarà a l'acomplexat aparell del partit que
ell abandona. El senyor de Sant Feliu tan se'n fot: ell només és
aquí per quan les coses van bé i són rendibles. Ara pinten bastos
al PP de Balears i devers Nova York tot són «trumfos». Una
joia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.