Antich és un home fet a si mateix en cent batalles. El 1998 guanyà les primàries dins el seu partit contra tota esperança, fet que el catapultà a la presidència. El 2003 superà la crisi de la contestació interna quan perdé davant Matas. Ara és a punt de tornar a la presidència. Però li falta aquest punt: ser generós amb UM un cop que aquest partit ha cedit al PSOE les presidències del Govern, Consell i Cort. Per entendre el pacte de progrés cal pensar en un vaixell. UM és la proa. El PSIB és la cuberta amb els tres pals i el Bloc és la quilla i les costelles. UM és la proa perquè suporta amb coratge la tempesta dels poders fàctics, que li reclamen el pacte amb el PP. Necessita un esperó, ben reforçat per afrontar els esculls. La gent de Munar lluita per trencar l'hegemonia del PP a la terra més conservadora de l'he- misferi. I lluitaran mentre vegin una esquerra lúcida, intel·ligent i generosa. Si l'impetuós jovent que envolta Antich es mostra prepotent amb el centre nacionalista, hi poden sorgir dificultats que debilitaran el pacte. Això diu l'experiència i la memòria.